Moltes revoltes i canvis de règim comporten modificacions de fronteres inevitables. El mapa de l’Orient Mitjà serà diferent a conseqüència de la caiguda d’Al-Assad a Síria. El primer ministre Netanyahu va qualificar el final del règim de Damasc com un dia històric. I hi va afegir que “els alts del Golan seran part d’Israel eternament”.
Ja es veurà, però l’eternitat no s’ocupa de les fronteres en unes terres en les quals els límits territorials dels pobles i les nacions han canviat amb més freqüència i amb més violència que a qualsevol part del món. El llibre de Josuè relata la dramàtica conquesta de Jericó, a toc de trompetes, fa aproximadament més de tres mil anys.
La lluita per la terra ha dominat la història d’Israel i la de tots els pobles que han viscut al vast Orient Mitjà, una expressió encunyada per Winston Churchill al Caire sent secretari de Colònies britànic el 1921, en repartir-se els territoris que havien estat otomans abans de la Gran Guerra. Les fotografies de Churchill amb Gertrude Bell jugant amb un compàs sobre l’arena desèrtica i decidint les fronteres de l’Iraq són ben conegudes.
La lluita per la terra ha dominat la història dels pobles que han viscut a l’Orient Mitjà
Les divisions territorials després de la Gran Guerra en la conferència de París del 1919 van ser tan arbitràries com fràgils. En un món envoltat de certeses eternes no hi ha res tan inestable com les fronteres obertes i tancades per la història. Es van canviar substancialment ara fa més d’un segle i s’han alterat cada vegada que les guerres han malmès la regió.
El naixement de l’Estat d’Israel (1948) va crear noves fronteres i en totes les guerres amb àrabs i palestins els límits s’han alterat. Hi ha hagut raons polítiques, militars, religioses i ètniques. Moshe Dayan va pujar a dalt del temple de Jerusalem el juny del 1967 i va hissar la bandera de David dient que mai més no es tornaria a arriar. Avui no és dalt de la cúpula daurada de l’esplanada de les Mesquites. Ni les banderes ni les fronteres no són eternes.
Tanta història acumulada i tan poca geografia. Aquest és el drama que persegueix tots els pobles que conviuen malament amb la idea que Jerusalem és la seva capital única i indivisible.
Lee también
