El pensament independent que es tradueix en tenir criteri propi està en declivi perquè l’ambient no convida a la reflexió sinó a un desmesurat activisme subjectiu. Cada vegada som més consumidors que ciutadans, com apuntava Bauman fa uns anys. Del menjar ràpid hem passat al pensament ràpid. La indigestió en societats falsament informades és més que probable.
Una classe del col·legi Pare Damià de Barcelona aprèn sobre fake news
Sabem més coses sobre tot i a tota hora i amb freqüència desconeixem el que està passant. El fet que l’èxit d’un text o un vídeo sigui mesurat pel nombre de m’agrada que genera em recorda dos genis de la pintura i de la literatura. Van Gogh va vendre un sol quadre en la seva vida, i quan va morir Kafka el 1924 només es té constància d’uns dos-cents exemplars d’escrits parcials que van arribar a mans dels seus amics literaris i escassos lectors.
La mentida embolicada en l’anonimat crea una realitat paral·lela tòxica perquè és falsa
El cabal informatiu que circula per internet atorga molt poder als que tenen milions de seguidors a les plataformes digitals, però no fan més ciutadans savis. La banalitat s’imposa sobre la realitat, l'anècdota guanya la categoria i la mentida s’imposa.
És ben coneguda la idea d’ Isaiah Berlin que la guineu sap moltes coses, però l’eriçó només en sap una, que pot ser la més important. És una incògnita saber quina influència tindran els multimilionaris tecnològics que s’atansen a Donald Trump per entrar al seu govern o per obtenir favors per a les seves plataformes i xarxes socials. Elon Musk, Jeff Bezos, Mark Zuckerberg són els grans capitalistes que poden enaltir o enfonsar amb els seus algoritmes entrecreuats milions de seguidors, semblants a les masses que al segle passat es van apuntar als totalitarismes que van destruir la dignitat humana. Es va imposar l’ordre autoritari amb objectius demencials, com els de Hitler i Stalin, menyspreant la veritat i l’interès general.
Els clics en una notícia no la fan més creïble. Però la mentida embolicada en l’anonimat, sense saber-ne la versemblança, pot crear una realitat paral·lela molt tòxica perquè és falsa, per molts milions que la comparteixin. Per això, l’aristocràcia del futur és la d’aquells que disposin d’informació fiable, contrastada i lliure d’intoxicacions i manipulacions. Això em fa pensar que els mitjans de referència, els que ponderen la realitat, ara i sempre, seran aquells que més s’aproximin a la veritat.
Lee también
