Fa uns anys l’anunci suposadament escrit en català d’una cafeteria es va endur el rècord de faltes ortogràfiques en el mínim espai possible. Deia “pren-te un i emporta’t un altre gratis. Oferte fins esgotar existéncies” esclafant els correctes pren-te’n , emporta-te’n , oferta , fins a i existències . Cinc errors en tres tristes frases. Un desastre, que se sàpiga, encara imbatut. La Generalitat Valenciana també va firmar el seu momentàs amb un cartell llegendari a tot color anunciant “la nueva prueva de acceso a la universidad” a milers d’estudiants de 2n de batxillerat a punt d’anar a examen, mentre que en un CAP català van donar la nota igualment amb un consell escrit: “Veu 2 litres d’aigua al día. Estem en temps de sequia” (per beu , dia i sequera).
Fallen tots. Vells i joves. Boomers i adolescents. Doctorats i llicenciats. Fins i tot elegits com la professora universitària Digna Couso –que el Departament d’Educació de Pere Aragonès va posar al grup d’experts que havien de millorar l’aprenentatge a Catalunya després dels desastrosos resultats de les proves PISA– són capaços de ficades de pota magistrals. Ella va publicar “ devatir” a X. Imperdonable aquella v . La confusió és impossible. En català s’escriu “ debatre”.
Els intents per frenar el desgast se succeeixen. Però l’embolic creix i creix. A mesura que s’escriu més i es parla menys, ara que ja ni truquem, sinó que redactem (o el que sigui) per telèfon, passem més que mai de la norma. I sembla que la gramàtica només preocupa i ocupa (i només temporalment) els estudiants que en la pròxima EBAU no es podran permetre més de dues faltes en qualsevol assignatura i una de sola en llengua. Els queda res, mesos, però el dubte és si aleshores seran capaços de reconèixer en quina llengua se’ls estan adreçant. La falta de comprensió, i ja no només lectora, és global. Es materialitza on menys se l’espera.
Lee tambiénAcanada a Madrid
No fa gaire vaig presenciar, més aviat em vaig empassar, com un jove interrompia la còmoda incomoditat d’una pràctica de ioga amb el seu “basta de catalufo. A mí me hablas en cristiano”. Va deixar astorat el mestre d’ ashtanga (vuit sendes significa) que com a doctorat en Llengua (en llengües) s’ha atipat d’explicar que aquella expressió, la de parlar en cristià, va sorgir a l’edat mitjana per diferenciar els hispanoparlants, els “cristians”, dels que usaven àrab o hebreu.
Es pot confondre el català, el catalufo, amb el sànscrit? El mestre va entrar per la via ràpida, deia, en savasana ( sava és cadàver i àssana , postura). Es va quedar mort. Com les nostres llengües. Totes víctimes del nou llenguatge de l’absurd i altres montoyades de torn.
