Es titula Los obstáculos. És el cinquè capítol del podcast La Casa Grande, en què la periodista Isabel Coello acompanya dones víctimes de violència masclista durant el procés de recuperació en un centre d’acollida. És una crònica impecable sobre els mecanismes del maltractament i el control coercitiu. Els seus testimonis ajuden a identificar senyals d’alerta i ensenyen com la por afecta la infantesa; demostren que, malgrat les dificultats, és possible sortir d’una relació abusiva.
Tots els capítols posen la pell de gallina; el cinquè indigna. Perquè malgrat que els poders públics prometen que “no estàs sola” i milers de persones surten al carrer cada 25-N i criden per trencar el silenci col·lectiu, les administracions (sobretot judicials) encara fallen: 42 dones assassinades en les 48 setmanes que portam d’any en constaten de nou el fracàs. “No n’hi ha prou a sortir de l’infern”, apunta Coello, “a més cal travessar el laberint de les institucions”. Llegesc a La Vanguardia que els jutges de violència contra la dona denuncien que aquesta especialitat els penalitza per ascendir en la carrera professional.
Sèries com ‘Querer’ o ‘Unbelievable’ retraten una realitat tan quotidiana com amagada
Les xifres són esfereïdores: només el 21% de les dones denuncia, i passen una mitjana de vuit anys abans no es decideixen a fer-ho. Tenen por, o desconfien del procés, o estan tan avesades a l’entorn violent que no saben posar-li nom, o es consideren a si mateixes causants de la situació. El seu relat no sempre és coherent, no sempre resulta versemblant, el trauma afecta la memòria. N’hi ha que aconsegueixen separar-se pel seu compte, i les agressions que han patit no consten enlloc. “A ulls de la justícia”, diu Coello, “si no hi ha denúncia, no hi ha maltractament; per tant, podríem parlar d’un maltractament submergit”. Que la justícia sigui cega adquireix aquí un altre sentit.
Sèries com Querer, Unbelievable o Until I Kill You, llibres com Vengo de ese miedo, de Miguel Ángel Oeste, El invencible verano de Liliana, de Cristina Rivera Garza, o Cometierra, de Dolores Reyes, espais com els que obre Cristina Fallarás a les xarxes, retraten una realitat tan quotidiana com amagada, li donen veu i la paraula. Ens obren els ulls. Però serà insuficient mentre el dia internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona es limiti només al 25 de novembre.
Lee también
