Pregunten a una dona centenària quin és el secret de la longevitat. Diu: “No discutir mai”. Li responen: “Va, no deu ser per això”. I la dona conclou: “Idò no deu ser per això”. És una història que m’explicaven d’adolescent quan, no és que pensàs tenir sempre raó, sinó que sabia que la tenia i no suportava que no me la donassin. Discutia molt. Era una manera de mesurar l’interlocutor, descarregar energia i presumir de destresa i enginy. No parava fins que vencia per KO. L’únic que se’m resistia era mon pare, que partia amb avantatge (era una autoritat). I ma mare guanyava sense ni tan sols participar-hi gràcies al conte de la dona centenària.
Ara sovint m’estimaria més no tenir raó. Sé que hi ha mil raons per fer les coses; algunes són legítimes i comprensibles, però contraproduents. I si he après res amb l’edat, és que la raó no es pot imposar a la força, i es perd tot d’una que es perden les formes.
Els d’Arran pintaren la façana de la casa de camp de Gerard Piqué després de colar-s’hi i compartiren la gesta a les xarxes per denunciar la crisi de l’habitatge. “Mentre tu has de marxar de la Cerdanya perquè no pots pagar el lloguer, el 64% de les propietats són segones i terceres residències, i s’obren de mitjana 14 dies l’any”, apuntaven. La dada és prou greu com per prendre mesures i cridar a l’acció. “Pijos de merda, no som el vostre decorat”, hi afegien. La gravetat de la dada queda en segon pla, enterrada sota un insult que no afecta els pijos, sota un grafiti que els rics poden netejar sense que els costi gaire (més enllà de la molèstia), i sota la sospita que potser els vàndals s’han esplaiat amb un vip que els cau malament.
La raó no es pot imposar a la força, i es perd tot d’una que es perden les formes
Quan la causa es porta al camp personal, es resignifica. Apel·la a les simpaties i antipaties, i no a la conscienciació. Reorienta l’enfocament. El vídeo ha sortit a informatius i tertúlies, i les protestes pel dret a l’habitatge no trigaran a criminalitzar-se, com si fos cosa de nins malcriats dels quals cal protegir-se perquè són una amenaça. S’ha parlat més d’aquesta pintada que del tall a la carretera per part de la plataforma Pirineu Viu per denunciar els efectes del “monocultiu turístic” i defensar els drets bàsics dels que hi viuen tot l’any. En el fons tenen raó, però dubt que les formes convencin els qui els li haurien de donar.
Lee también
