Valentí Fuster és un dels cardiòlegs més prestigiosos a nivell mundial, el científic i investigador espanyol més citat de tots els temps. Encara que de nen somiava ser tennista, la vida el va portar cap a la medicina. Director General de l'Institut Cardiovascular de l'Hospital Mount Sinai de Nova York (recentment rebatejat en el seu honor com Mount Sinai Fuster Heart Hospital) i del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Espanya, és llicenciat i Doctora en Medicina i Cirurgia per la Facultat de Barcelona. El doctor ha estat President de l'Associació Americana del Cor i de la Federació Mundial del Cor i les seves investigacions sobre l'origen de l'infart de miocardi li van valer el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació el 1996.
Ara Fuster publica Siempre endavant (Cúpula en castellà, Sempre endavant, Columna, en català. En aquestes memòries revela els seus aprenentatges vitals, com va començar la seva investigació sobre l'infart, narra els seus èxits, les seves ensopegades i les seves derrotes i explica les seves experiències més personals. “Sempre endavant és una actitud de positivitat. Un no pot aturar-se, sinó que ha d'avançar, especialment si creu que pot fer alguna cosa per la societat en la qual viu. Moltes vegades, quan un falla, fàcilment diu: “Bo, deixo això i faig una altra cosa”. Jo no crec en això. Si creus que pots fer alguna cosa per la societat on vius, has de fer-ho”, ha explicat Fuster en una entrevista en El món a RAC1.
Lee tambiénMaruja Torres, 81 años: “Bebo whisky desde los 21, tengo la suerte de tener un hígado cojonudo y una naturaleza no alcohólica”
Als seus 81 anys, Fuster continua en actiu amb una vida molt activa, dormint poques hores, però amb un son de qualitat, la recepta, segons ell, per a un bon descans. “m'aixeco cada dia a dos quarts de cinc de la matinada per anar a l'hospital. Em fico al llit a les 11. La qualitat del son és molt més important que la qualitat del son. Vam fer un estudi amb 4.000 persones i vam veure que el son intermitent és molt més problemàtic que el nombre d'hores que un adorm. El fonamental és dormir profundament. Jo dormo entre 4 i 5 hores, però molt profundament”, ha reflexionat el doctor, entrevistat per Jordi Basté.
“Una vegada a la setmana des de fa 15 anys, fa el trajecte Nova York-Madrid un dia. Amb 81 anys no pensa a jubilar-se?”, preguntava Basté. “No parli de jubilació. Crec que mentre un estigui motivat i el centre a Madrid funcioni, amb 400 joves investigadors, val la pena fer aquest esforç. Però això és una motivació. La jubilació és un altre tema. Mentre el cervell funcioni, jo tinc dues persones que em continuen de prop per dir-me el dia que el meu cervell ja no funcioni, llavors sí que el deixaré. Però no crec en parar completament si tens salut física i mental. Crec que és un error”.
No parli de jubilació, no crec en parar completament si tens salut física i mental. Crec que és un error”.
En aquest llibre Fuster explica que la millor inversió en la vida és descobrir per a què servim. “He dedicat molt de temps als joves i hi ha un punt important: d'una banda, està l'ambició, i per un altre, el talent. Moltes vegades estan dissociats. Crec que el talent és la millor inversió que un pot fer. Per exemple, jo volia dedicar-me al tennis i un dia em vaig adonar que no tenia el talent per al tennis. Va ser un tutor, el doctor Ferreres Valentí, que em va dir: “Tu seràs un gran metge”. No sé per què ho va dir, però ell em seguia. Vaig pensar: “Si aquest home ho diu, seré metge”. I això és el que vaig fer. Després ell va tenir un infart als 45 o 46 anys i em va dir: “Has de ser cardiòleg perquè aquest és el meu problema”. Així em vaig convertir en cardiòleg. Podria dir-li tota la meva història sobre la importància d'un tutor que identifiqui el talent en les persones”.
Fuster és fill i net de metges i això ha tingut un paper en la seva vida, però no determinant per a la seva elecció professional. “Vaig tenir influència, sobretot, del meu avi, el pare de la meva mare. Ell va ser rector de la Universitat de Barcelona durant molts anys i va fundar l'escola lliure en Barcelona, on es podia estudiar sense pagar. Aquella experiència, que va portar de França, va tenir molta influència en mi des del punt de vista social. Vaig escriure la seva biografia. Així que sí, la meva família, en certa manera, va influir en mi, però no en l'elecció de Medicina, crec jo”.
Lee tambiénCrec que el talent és la millor inversió que un pot fer
Per al cardiòleg, un dels millors consells per elaborar la mateixa trajectòria “Es prova d'envoltar-te de les millors persones. És molt senzill. Una cosa que he après en la vida és que poques persones, però ben seleccionades, són la clau, més que moltes persones no necessàriament ben escollides. Jo vaig començar a poc a poc amb gent molt fidel, amb molt talent i amb els mateixos objectius en investigació clínica. I així va ser com va créixer el projecte. En aquest moment, francament, m'assec molt orgullós”.
Sobre la diferència entre la investigació que es fa als Estats Units, a Nova York, i la que es realitza a Espanya, Fuster ha assegurat que “allà hi ha més oportunitats. Existeix una cultura d'investigació. És important entendre la història dels Estats Units, perquè això és fonamental; és un país d'immigrants, que va començar amb persones individualitzades que van entendre que havien d'avançar. Aquesta és la gran creativitat del país, que ve de la seva història. Havies d'innovar i fer coses noves. I aquella llibertat, aquella individualitat, va fomentar la creativitat”.
Es tracta d'envoltar-te de les millors persones. És molt senzill. Una cosa que he après en la vida és que poques persones, però ben seleccionades, són la clau, més que moltes persones no necessàriament ben escollides
El president del Mount Sinai Fuster Heart Hospital a Nova York, Valentí Fuster, a la taula rodona sobre 'Reptes de la Medicina del Futur' en la 39 edició del Cercle d'Economia en el Palau de Congressos de Barcelona.
L'atenció personalitzada es perd en ocasions en la consulta mèdica, una qüestió que tracta Fuster al seu llibre. “Quan parlem de salut, una part és el cos, una altra és l'esperit de la persona, absolutament essencial, i l'altra és la relació social de la persona. Si un entra en aquestes tecnologies, com la intel·ligència artificial, al qual jo dono suport, i que en el futur seran fonamentals en medicina, però no podem convertir-nos en robots. El metge està perdent l'empatia amb el pacient, està massa ocupat amb dades i tecnologia, però no pren el temps per parlar. Si vostè em ve amb una palpitació, el més fàcil seria fer un electrofisiograma. Però a mi el que m'interessa és per què té aquella palpitació. I trobem que el 50% del que manifesta una persona té una causa psicològica”.
Al seu llibre Fuster creu que el futur passa més per la prevenció que per la cura. “Un exemple. Sabem que la malaltia arterial, que és la principal causa de mortalitat, comença als 30 anys. És una malaltia subclínica, no presenta símptomes, però és allà. Hem desenvolupat tecnologies molt econòmiques per detectar aquestes malalties en etapes primerenques, especialment en països amb recursos limitats. El futur de la medicina està en identificar els problemes molt abans que es manifestin. Per exemple, podem analitzar les artèries d'una persona de 30 o 40 anys i determinar si hi ha signes de malaltia. Això permet prendre mesures preventives i evitar problemes majors en el futur”.
El metge està perdent l'empatia amb el pacient, està massa ocupat amb dades i tecnologia, però no pren el temps per parlar
Sobre aquelles mesures preventives, Fuster aposta per “canvis en la dieta, deixar de fumar, controlar el pes... Però també una cosa fonamental: l'educació en salut des de la infantesa. Si aconseguim inculcar hàbits saludables en els nens abans dels 10 anys, no haurem de dependre tant de la tecnologia per detectar problemes més endavant”. Tot això quan l'obesitat és el principal factor de risc cardiovascular”.
A més, segons el cardiòleg, “no estem prestant prou atenció als problemes cognitius en les persones grans. Aquests problemes solen manifestar-se més tard, però tenen les mateixes arrels que les malalties cardiovasculars que apareixen als 30 o 40 anys. Entendre la salut des d'una etapa primerenca ens permetrà tenir un impacte molt més gran en la qualitat de vida de les persones”.
