A garrotades a X i al Congrés

A la sessió de control al Govern central de dimecres al Congrés va sorprendre que Gabriel Rufián (ERC) ataqués Junts sense pietat, denunciant que els destrossen pels retards a Roda­lies, després d’haver aconseguit el seu traspàs, mentre ells col·loquen els seus amigots en empreses espanyoles, entre les quals Renfe. S’esperava un dur enfrontament entre Alberto Núñez Feijóo i Pedro Sánchez, com va passar, però la notícia va ser la batussa que hi va haver entre els independentistes catalans per les seves diferents estratègies. 

Als republicans els havia molestat que el diputat postconvergent Isidre Gavín els responsabilitzés de les incidèn­cies a Rodalies. Per si algú dubtava de l’efecte dels rajos gamma en les margarides, va poder sentir com Rufián li deia “miserable”, mentre l’acusava de no haver agafat mai el transport públic.

L’escenificació a Waterloo d’unitat entre Junts i ERC va ser només un miratge

La bronca va continuar a les xarxes socials, on a més Rufián els va criticar que haguessin aprovat afavorir els desallotjaments exprés, mentre acompanyava el tuit a X amb l’emoticona d’una rata. “L’insult és propi de feixistes”, li va replicar el diputat Agustí Colomines. El també parlamentari Francesc de Dalmases va rematar la feina recordant-li que rates, polls, escarabats o voltors eren els animals que els nazis utilitzaven per deshumanitzar els jueus.

Lee también

Deu mesos donant voltes

Màrius Carol

Més enllà de la competició entre les dues forces independentistes per apuntar-se medalles amb els seus respectius acords amb el Govern central, sembla haver-se iniciat una escalada verbal per terra, mar i aire, que té perplexa la seva clientela. Fa dos mesos es va produir a Waterloo l’últim intent d’escenificar l’acostament entre Carles Puigdemont i Oriol­ Junqueras, que fins i tot van abandonar junts la Casa de la República en un cotxe matriculat amb la data de la consulta. Només va ser un miratge. Les estratègies entre els dos partits són dispars i les relacions personals, irreparables.

Santi Vila va escriure al seu llibre D’herois i traïdors que sense Twitter no hi hauria hagut polítics a la presó, ni exili, ni 155. El que és segur és que les xarxes no van ajudar gens. És difícil que amb X es pugui reconstruir la unitat: hi ha massa bilis acumulada en el temps.