M’encantaria entrevistar Suni Williams i Butch Wilmore, els dos astronautes que havien de passar vuit dies a l’Estació Espacial Internacional i, per unes fallades a la nau de proves, van acabar donant voltes –com una baldufa– al voltant de la Terra durant deu mesos. Una òrbita cada hora i mitja. Williams i Wilmore són dos personatges tan educats que, en lloc de queixar-se vehementment per haver-los deixat penjats a 420 km de la Terra, sense saber la data del seu retorn, van sortir de la nau SpaceX dient que havia estat un privilegi convertir l’estació en la seva llar, formar part d’una missió a l’espai i treballar pel bé de la humanitat. Per què no els van tornar a casa abans? Doncs perquè la NASA va considerar que una missió només per rescatar-los hauria resultat excessivament cara.
És veritat que, en aquest temps, el que passava a la Terra –la victòria de Donald Trump, l’increment de l’extrema dreta a Alemanya o les guerres a Gaza i Ucraïna– no convidaven a baixar de l’estació espacial. Almenys, allà dalt, van gaudir de la solitud i del silenci. Ni sonava el mòbil, ni els estressaven les xarxes socials. Tenien temps per reflexionar i per conrear la seva vida interior. Una manera curiosa de definir l’art de viure, que és un concepte que, en la seva versió més plàcida, ha entrat en desús.
Els dos astronautes encallats a l’estació espacial van gaudir de la solitud i el silenci
Aquest concepte el va desenvolupar la novel·lista i assagista Marylynne Robinson, que, en un dels seus llibres més celebrats ( Cuando era niña me gustaba leer), reivindica la prosperitat, l’estabilitat i la diversitat davant l’austeritat, el materialisme i l’addició a la tecnologia. Hi ha dues frases de l’autora que són veritables alertes al nostre temps: “hem rendit el pensament a la ideologia”, i “enyorem la civilització i exigim que ens la tornin”.
Lee tambiénEmpassar-se el que faci falta
Costa de definir civilització en aquests temps incerts, radicalitzats i desordenats. Si entre dues trucades a Putin, Trump pogués rebre els dos astronautes dels Estats Units que van estar 286 dies en òrbita, segur que li aniria bé escoltar-los. Tant de bo el poguessin convèncer de passar uns dies a l’estació espacial. Perquè veiés que malament que està el món i, així, en aquest reset , retornar-li una mica de civilització a la Terra.