La foscor algorítmica de les xarxes té una semblança sinistra amb l’anomenada publicitat subliminar, que es va donar a conèixer amb la història de la inserció de frases amagades durant la projecció de Pícnic en un cinema de Nova Jersey el 1957. Els missatges insertats entre els fotogrames (“Drink Coca-cola”, “Eat popcorn”) duraven menys d’un mil·lisegon i eren imperceptibles a l’ull humà. Però van ser un èxit perquè van arribar a l’inconscient. Més tard, l’amo del cinema va dir que tot havia estat una invenció per cridar l’atenció i que l’experiment no havia existit mai. I així, la publicitat subliminar va quedar en una llegenda urbana: se sospita que existeix, però sempre ha estat difícil demostrar-ho.
Els algoritmes, en canvi, existeixen. I són molt més insidiosos perquè actuen a nivell conscient, inconscient i de masses planetàries. Des de l’ombra, l’algoritme afavoreix un tipus de continguts sobre els altres: la cafrada més grossa aconsegueix més clics i, en conseqüència, es propaga exponencialment i a gran velocitat, comptant amb l’ajuda inestimable d’aquest tret tan humà: la curiositat per allò que és insòlit, macabre, impactant, inesperat, extrem. La combinació de la nostra necessitat d’emocions fortes amb l’algoritme sense fre ni aturador engendra monstres cada cop més perversos.
Els algoritmes sense fre ni aturador engendren monstres
La història de les crispetes al cinema de Nova Jersey va obrir un debat sobre la legalitat de la publicitat subliminar i, amb el temps, es van impulsar lleis per prohibir-la (aquí, la llei de Comunicació Audiovisual la prohibeix expressament). En canvi, no existeix ara per ara cap llei que ens protegeixi d’uns algoritmes opacs que fan que les atrocitats, els negacionismes i els fakes de tota mena destaquin en l’oceà caòtic de la xarxa mentre que qualsevol relat que contingui un gram de seny, de capacitat de matisar o de crítica raonada és silenciat i relegat al fons abissal.
Lee tambiénMala memòria
Per ara, com a usuaris de la xarxa, el més semblant que tenim per combatre el feixisme és la contralgorítmia: exigir més transparència o afavorir espais que no recopilen les nostres dades són només algunes de les propostes del manifest contralgorítmic que es pot consultar a contralgoritmia.com.