L’anunci del retorn del grup Oasis a l’activitat musical confirma que l’actualitat funciona per consignes. És un contingut accessible que, en la pràctica, abarateix els costos de la informació a canvi de transformar-se en un híbrid de publicitat i d’entreteniment fàcil de patrocinar (venda d’entrades per gires de concerts, subscripcions als grans gegants de la música digital i contribució a la conversa planetària pública més frívola). L’eficàcia de la fórmula és tan potent que cap mitjà no resisteix
–aquesta columna tampoc– la temptació de comentar i ampliar la dimensió retrospectiva que el mateix grup –els singulars germans Gallagher– ha potenciat durant la separació i els anys que van compartir als escenaris.
La mala relació entre germans té una dimensió ancestral, mitològica, bíblica. Tothom l’entén, bé sigui a través de la ficció, bé sigui a través de la pròpia experiència. En el cas dels Gallagher, les disputes tenien un component de mesquinesa i d’excentricitat idonis per ascendir a la categoria d’anecdòtiques i grotesques. Charles Chincholle, considerat un dels primers grans reporters francesos, va deixar escrit: “Que tots som germans és el somni dels que no tenen germans”. És una veritat que, en el cas dels Gallagher, converteix l’odi i el furor fratricida en un espectacle i un signe d’identitat de la banda. La prova: els seus seguidors no solament l’accepten amb normalitat sinó que l’alimenten amb tota mena de rumorologia.
La mala relació entre germans té una dimensió ancestral, mitològica, bíblica
En el negoci de la música pop i del rock & roll s’entén que la separació (si és tempestuosa, millor) no és el final de res sinó l’oportunitat per, passat un temps, adscriure’s a un format mediàticament imbatible: la reconciliació. Si, després de separar-se, els Beatles s’haguessin retrobat, la rendibilitat d’aquesta segona etapa hauria igualat l’èxit de la primera. Tant de bo els partits d’esquerra, virtuosos del fratricidi, l’antropofàgia i els sermons sobre germans de classe i d’injustícies, imitessin aquesta seqüència i transformessin les seves proverbials baralles i separacions en una notícia que suscités el mateix entusiasme provocat per la gira de tornada de la banda Oasis.
Lee también
