El mes d’agost passarà a la història del sector cineasta de la família Trueba. El dia 18 David Trueba va estrenar, a Movistar+, la pel·lícula El hombre bueno. El 23 Fernando Trueba va estrenar la pel·lícula Isla perdida als cinemes. Divendres, 30 d’agost, Jonás Trueba estrenarà, també als cinemes, la pel·lícula Volveréis . L’element comú de les tres històries és l’amor adult en diverses fases de decadència i vulnerabilitat. Cada director l’adapta a la seva manera –intriga, melancolia, ironia, nostàlgia, comèdia o vodevil cinèfil– d’entendre els laberints i les servituds de les relacions.
El David i el Fernando també tenen en comú haver aprofitat el pretext del rodatge per triar unes localitzacions idíl·liques. Isla perdida passa en un petit poble d’una illa grega, en un restaurant que potser no guanyaria un concurs d’higiene al programa Pesadilla en la cocina, però les vistes, la màgia hospitalària de la terrassa i l’ambient fraternal entre els cambrers confirmen la distància que hi ha entre la realitat –turistes, mosquits, intoxicacions– i la ficció. El David també ha afinat. A El hombre bueno, el protagonista, un artista amateur i especulador financer (interpretat per Jorge Sanz), relloga la part principal de casa seva. Una casa mallorquina que, a primera línia de mar, promet unes vistes en què Trueba es recrea perquè, amb independència de si la pel·lícula t’agrada o no, li envegis el privilegi d’accedir a un paisatge espaterrant.
La Copa de l’Amèrica hauria d’haver triat ‘Veles e vents’ com a himne corporatiu
Un altre encert: haver triat la cançó Veles e vents, de Raimon, que sona íntegrament per obrir i tancar la pel·lícula. Veles e vents , que, incomprensiblement, els ideòlegs de la Copa de l’Amèrica no han explotat com a imbatible himne corporatiu. El poema d’Ausiàs March recrea un viatge d’Itàlia a València carregat de les típiques inquietuds de l’amant que no sap si serà correspost per l’estimada. La grandesa i el talent de Raimon van propulsar tota la força i la inspiració d’un poema que, cinc-cents anys després d’haver-se escrit, manté la mateixa, simfònica, energia sensual. Transformar-lo en pretext per començar i acabar una pel·lícula de malentesos d’amor mediterranis no solament no en traeix l’essència sinó que –“bullirà el mar, com la cassola en forn”– la completa.
Lee también
