Després d’uns quants milers de milles al volant ha passat el que ja intuïa inevitable: he atropellat un animal. El meu cas no és tan vistós com el de Robert F. Kennedy, el candidat llibertari a la presidència dels Estats Units que ha confessat recentment haver abandonat fa anys a Central Park un cadell d’ós que havia estat atropellat per una camioneta. Jo he envestit el que, segons la meva opinió, era un ós rentador. I he d’afegir que fins i tot sabent-me no culpable el malestar no me’l treu ningú.
Les carreteres nord-americanes són un gran cementiri animal a l’aire lliure. Cérvols, esquirols, óssos rentadors, guineus, tortugues, senglars, també ocells de diferents espècies. Ja he vist tota classe de despulles sobre l’asfalt. Així que era només qüestió de temps la meva participació directa en aquesta carnisseria involuntària. Els atropellaments són tan habituals aquí, es compten per milions, que la majoria d’estats permeten als conductors recollir el cadàver de l’animal liquidat per aprofitar-lo gastronòmicament, cosa que es fa si el cos és d’una espècie apreciada a la cuina.
Les organitzacions animalistes viuen amb raó aquesta situació com un drama. Però a ulls d’un estrany no és menys cert que la interminable rastellera de cadàvers de totes les espècies que un observa no deixa de ser també una prova incontestable de l’exuberància amb què la natura salvatge es manifesta encara avui als Estats Units.
Les carreteres nord-americanes són un gran cementiri animal a l’aire lliure
En el meu descàrrec afegiré que abans del fatal desenllaç amb l’ós rentador vaig tenir l’encert d’evitar passar per sobre d’una tortuga a les carreteres de Louisiana. En aquest cas no només vaig poder frenar, sinó que vaig parar el vehicle, en vaig baixar i la vaig ajudar a creuar la carretera per dipositar-la amb afecte en un lloc ja totalment segur per a ella. Una de freda i una de calenta. Al meu parer el millor homenatge per a l’ós rentador mort seria amb tota seguretat cuinar-lo i acompanyar-lo amb patates. Però com que no disposo de cuina, i també desconec la seva religió, he de limitar-me a despatxar-lo amb la fórmula laica tan en voga últimament: que la terra et sigui lleu. Més lleu almenys que les rodes del GMC.
Lee también
