L’última setmana s’ha resolt un gran dubte. La cançó que més sonarà aquest estiu no serà de Dua Lipa, Karol G. o Figa Flawas. I ja se sap, pel que fa als èxits estivals, ni tan sols tenen per què agradar-te. N’hi ha prou que et colonitzin la ment com uns cucs auditius, com els va descriure Oliver Sacks: cançons que s’ encallen al cervell i, encara que parin de sonar, les continues sentint en bucle dins del cap, tant si les odies com si no.
La pista la van llançar Feijóo i Tellado, que es van marcar un duet abans de la segona volta de les legislatives franceses. Llavors semblava que una de les tornades lepenistes –la que assenyala la immigració com una de les set plagues, incloent-hi fills, fins i tot nascuts en territori francès– els portaria al triomf. Es tracta d’aquella fórmula recargolada d’enfrontar sectors de la població per les engrunes de l’ Estat de benestar. Dit de manera més col·loquial: els serveis públics se’ls poleixen ells, ho permetràs? Així que aquí, per uns dies, es va descansar de la playlist suada –que inclou “Begoña, alguna cosa deus haver fet, “El fang ets tu” o “Libertad, carajo”–, per donar pas a una altra, que tampoc no ens resulta desconeguda, amb temarros pels quals el temps no passa, com ara “Efecte crida”, “Menes, cops de matxet i estrebades” i “ Fragates per a què us vull”. El més trist de pactar amb extremistes és que t’hi acabes mimetitzant. Encara que la destrossa ja estava feta, ja que no només se’ls ha ofert una tribuna oficial, sinó que a més es van normalitzant els missatges amb què busquen seduir els seus votants.
A Génova es pensen que dominen la gestió de riscos amb la tècnica del contrapunt: tenen portaveus, diputats i alts càrrecs autonòmics que deixen anar l’humor barroer perquè després uns altres afinin una melodia més moderada per a l’ oïda. Exemple: Tellado apel·la a la Marina per dissuadir els cayucos, mentre Feijóo entona la solidaritat entre territoris. Però, com que el líder dels populars no fa declaracions sense de passada reprovar alguna cosa, també va parlar d’avions secrets que repartien amb nocturnitat i traïdoria migrants que deambulen pels nostres carrers. El conjunt, una dissonància cacofònica que fa de mal arreglar.
Patriotes per Europa s’han erigit com a tercer grup de l’Eurocambra amb el millor de cada casa
Després va arribar el recompte a França. A la plaça de la República, plena de gom a gom de simpatitzants del Nou Front Popular, una tricolor estesa al pedestal de l’escultura de Marianne exhibia un missatge que van captar les càmeres: “La France est tissu de migrations” (França està teixida de migracions). Aquests resultats i els del Regne Unit convidaven l’extrema dreta a fer el do de pit, que a Espanya s’ha traduït en l’envit de Vox, que s’oposa a la solidaritat amb les Canàries. I amb la previsió d’una allau d’arribades els propers mesos, vet aquí la cançó que es repetirà aquest estiu: la que identifica migrants amb criminals de facto o en potència, saltant-se de passada el pacte mundial adoptat per l’Assemblea General de l’ONU a finals del 2018, que defensa que “l’interès superior dels nens ha de ser prioritari en qualsevol situació que afecti menors en el marc de la migració internacional, incloent-hi aquells que viatgen sols o separats de les famílies”.
Mentrestant –i a l’escriure aquesta columna– els autodenominats Patriotes per Europa s’han erigit com a tercer grup de l’ Eurocambra amb el millor de cada casa. Entre ells, Vox, que no en tenen prou amb exigir mesures il·legals contra els menors arribats del sud, amb aquella visió etnocèntrica que redueix el fenomen migratori, com va apuntar el sociòleg Abdelmalek Sayad, “a una simple exportació de mà d’obra”. A Brussel·les menjaran del mateix plat amb simpatitzants del Kremlin, un dels últims atacs mortífers del qual ha estat contra un hospital amb nens ucraïnesos malalts. I atents a l’argumentació que han donat els d’ Abascal per a aquesta aliança: el que els uneix, per sobre de les seves diferències, és el “patriotisme”, concepte comodí que serveix per justificar qualsevol abús. En el seu manifest, els Patriotes diuen “salvaguardar i celebrar la identitat, les tradicions i els costums europeus fruit de l’herència grecoromana i judeocristiana”. D’aquesta herència grecollatina, de la qual tant s’enorgulleixen, no estaria malament que revisessin el significat d’humanitas; és a dir, aquells valors i qualitats que ens defineixen com a éssers humans, com l’educació, la curiositat intel·lectual, la cortesia, així com la benevolència i la compassió.
Lee también
