"És fantàstic, nois, ja no necessitem els gals, en podem prescindir per fer el ridícul”. Aquesta frase –quina actualitat que té!– la pronuncia el capità pirata Barba-roja en una de les aventures d’Astèrix, agafat al pal del seu vaixell enfonsat, enmig del mar. Els pirates de les històries creades per Uderzo i Goscinny no són un anacronisme, al món romà ja els patien.
Més enllà del còmic, la Roma clàssica també va tenir els seus pirates, que s’havien convertit en un problema molt seriós i van arribar a posar en risc la seva organització econòmica i l’estabilitat política. Al segle I a.C., mentre Itàlia es dessagnava en una llarga guerra civil, els pirates navegaven al seu aire pel Mediterrani (si concentrem els esforços en barallar-nos entre nosaltres, els de fora ho aprofiten, no n’aprenem), amb bases, sobretot, en el que ara és Turquia. Fins i tot Juli Cèsar va ser capturat per uns pirates!
Persecució de la Guàrdia Civil a una narcollanxa
Milers d’anys després els pirates han tornat al Mediterrani, a l’estret de Gibraltar, amb narcollanxes. Ho fan amb impunitat i amb una extraordinària superioritat de mitjans sobre la seguretat de l’ Estat. L’ Estret és un corredor marítim de vital importància entre el mar Mediterrani i l’oceà Atlàntic, i s’ha convertit en escenari d’una realitat ombrívola que desafia les fronteres i la llei: el tràfic de narcòtics. Llanxes ràpides, carregades de droga fins al capdamunt, solquen aquestes aigües amb una impunitat que desafia l’ Estat de dret.
Els pirates han tornat al Mediterrani, a l’estret de Gibraltar, amb narcollanxes
La setmana passada les narcollanxes envestien a La Línea de la Concepción una patrullera de la Guàrdia Civil d’ Algesires. A començaments de febrer, a Barbate, assassinaven al mar dos agents. Unes forces de seguretat en inferioritat de condicions, mal dotades –sent ministre Grande-Marlaska– lliuren una batalla contra els pirates del narcotràfic.
El Senat romà va encomanar a Pompeu que posés fi als pirates i l’amenaça econòmica i social que suposaven. Eliminant-los va posar de manifest les connexions que aquests tenien a Roma i va suposar severes condemnes als responsables per la negligència que havia donat lloc a l’auge de la pirateria. Llavors sí que els romans van poder dir Mare Nostrum. Milers d’anys després nosaltres no podem dir el mateix.
Lee también
