"Et tindran per negligent i poc previsor d’accidents si vas a un sopar sense haver fet testament abans; els perills són tants com finestres que a la nit estan obertes quan tu hi passes per sota”. Ja a finals del segle I d.C. es queixava Juvenal del perill de sortir a sopar a la nit a la Roma clàssica.
Els romans valoraven molt els sopars socials com a moments per a la trobada, la conversa i el gaudi d’aliments i vins. Així que la sàtira que feia el poeta fa dos mil anys sobre sopar fora de casa atacava una de les coses preferides d’aquell món.
Dilluns Yolanda Díaz s’alineava amb el moralista romà al reclamar que no se sopi fora de casa: “No és raonable que hi hagi restaurants oberts a la una de la matinada”. Reivindica la vicepresidenta que “és una bogeria continuar ampliant els horaris fins a no sabem quina hora”. El mateix que propugna Juvenal a la sàtira III! Roma estava plena de carros que circulaven de nit (hi havia restriccions diürnes al trànsit, no pensareu que ho hem inventat), i caminar per segons quins carrers era un perill a aquelles hores. Tots dos coincideixen: no hi ha res com sopar a casa. Que l’hi diguin a Jesucrist, que va sortir de sopar amb els apòstols i mira com va acabar.
Sopar fora de casa ens va portar la filosofia. Literalment. Els diàlegs de Plató, obra fundacional del pensament racional i la filosofia a Occident, són en realitat sopars fora de casa d’uns amics que beuen, sopen i conversen. I d’aquella conversa sorgeix la filosofia.
Yolanda Díaz coincideix amb la sàtira de Juvenal: no hi ha res com sopar a casa
La vicepresidenta va afirmar que “això –no sopar fora de casa– és un dels objectius més importants del moment”. Cap menció a Ábalos i la trama de corrupció del PSOE –el seu soci al Govern–, ni a l’ atur, la inflació, l’habitatge, la seguretat... el més important és no sopar fora de casa!
Per a Juvenal, sopar fora de casa era una mostra de la decadència moral de la societat. Igual que Yolanda Díaz. Esclar, davant els prohibicionistes, avorrits i moralistes, la nit és, com reivindica Joaquín Luna, lliure i anàrquica.
Jo, que soc molt avorrit, pago per no sopar fora de casa, però com que ha començat a criticar-ho la policia de la moral em veig obligat a sopar fora aquest cap de setmana. No fos cas que sigui l’últim sopar.
Lee también
