Quan va començar la Gran Guerra el 1914 l’escriptor Stefan Zweig estava de vacances a prop del port belga d’ Ostende. Escrivia que “els turistes s’estiraven a la platja al costat de casetes de colors brillants o es banyaven al mar, els nens feien volar estels, els joves ballaven davant dels cafès o al passeig al costat del mur del port”. Tothom es divertia amistosament. El maig de l’any anterior, en el breu interludi de les dues guerres balcàniques, els cosins Jordi V d’Anglaterra, Nicolau II de Rússia i Guillem II d’Alemanya es reunien a Berlín per al casament de l’única filla del kàiser.
Res feia presagiar que al cap d’un any els tres lluitarien des de posicions confrontades en una guerra que ningú no volia però tothom temia fatalment.
La història no es repeteix, però no s’ha d’oblidar. Un segle després d’aquella reaparició de la barbàrie a les nacions més civilitzades d’ Occident hi ha símptomes de confrontacions entre països que es necessiten i que no guanyen res en obrir hostilitats mútues. L’estiu és un temps plàcid i alterat alhora. Els grans conflictes solen començar en dies tòrrids i aparentment tranquils. Les dues guerres mundials van començar a l’estiu. La Revolució Francesa va esclatar un 14 de juliol del 1789 amb l’assalt a la presó fortificada de la Bastilla, on només hi havia set presos. El rei Lluís XVI va dedicar el dia a caçar als boscos de Versalles. Al seu dietari d’aquella nit tòrrida va escriure simplement: “ Rien”. Per al rei no havia passat res, potser perquè no va abatre cap peça important quan, en realitat, s’havia engegat el rellotge que el portaria a la guillotina al cap de tres anys.
Va ser el 6 d’agost del 1945 quan el president Truman va ordenar llançar la primera bomba atòmica sobre Hiroshima, una manera molt discutible i poc ètica d’acabar la guerra contra el Japó. La nostra Guerra Civil la va iniciar Franco amb el cop militar del 18 de juliol del 1936. El mur de Berlín el va aixecar Khrusxov el 13 d’agost del 1961 i les tropes soviètiques van entrar a Praga el 21 d’agost del 1968. La guerra dels Sis Dies la va desencadenar Israel el 6 de juny del 1967 amb un Moshe Dayan que protagonitzà el que el temps demostraria que seria una amarga victòria.
No hi ha símptomes immediats de guerra que involucrin soldats o civils de països de l’OTAN. Però la veritat és que tot Europa està en guerra contra Putin per haver envaït sense justificació un país veí. Els ucraïnesos es defensen pel seu patriotisme i per la voluminosa ajuda militar i econòmica dels Estats Units i els aliats europeus. Estem compromesos en una guerra que ja està fora de control.
La confrontació entre dos blocs globals coincideix amb la fragilitat del lideratge occidental
El cansament occidental pot ser un factor de canvi de posicions en qualsevol moment. I la sang freda de Putin per desfer-se d’adversaris i potencials enemics en accidents aeris, suïcidis llançant-se des d’un pis alt o enverinaments significa que Rússia també travessa un període de turbulències internes de conseqüències imprevisibles. La mort de Prigojin, el cap dels mercenaris de Wagner i excol·laborador de Putin, recorda les purgues estalinistes dels anys trenta. La confrontació ocasional o intencionada amb forces de l’OTAN és un escenari possible.
Aquest estiu amb la guerra d’Ucraïna com a teló de fons hem assistit a dos fets rellevants. El primer és la reunió dels països del Brics (el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica) a Johannesburg, on el ministre d’Exteriors rus, Serguei Lavrov, va assistir en representació de Putin.
El més significatiu és la invitació a formar part del club a països tan diferents com l’Argentina, Egipte, Etiòpia, l’Iran, la Unió dels Emirats Àrabs i l’Aràbia Saudita. Si s’arribés a formalitzar l’oferta que es posaria en marxa el gener vinent, representaria una quarta part de l’economia mundial i un 40 per cent de la població del planeta. Seria un seriós contrapunt al G-7 i a les regles establertes per l’hegemonia dels Estats Units els últims 70 anys a través de la superioritat tecnològica.
L’altre fet significatiu és la foto policial de l’expresident Trump en un jutjat de Geòrgia, acusat de voler alterar els resultats de les eleccions del 2020. Tenim un president Biden amb dificultats de mobilitat i d’expressió i un candidat republicà, Trump, que menteix a posta i se salta regles bàsiques de la Constitució. El lideratge occidental és d’una gran fragilitat per defensar la lliure competència, la discussió, el debat, la llibertat i la democràcia davant sistemes autoritaris o fracassats.
Lee también
