Llegint La jungla de mi memoria, de Ramon Bayés, descobreixo que un pintor nord-americà com Joe Brainard va decidir publicar el 1970 un quadern de trenta-dues pàgines, compost per paràgrafs curts que començaven tots de la mateixa manera “I remember...” (Recordo...). Cada frase contenia un record aïllat. El llibret va ser un èxit, que va animar més autors a aprofundir en la memòria. Paul Auster va dir que es tractava d’una obra mestra. Brainard rescatava imatges com “recordo els dies de pluja a través de la finestra”. Fins i tot situacions més banals com “recordo els dònuts amb cafè, els tamborets, els preus antics i la gent”. O de moments incerts: “Recordo aquelles vegades que no saps si ets molt feliç o estàs molt trist”.
Som els nostres records i sovint la memòria es converteix en un refugi. Borja Sémper, a qui Feijóo ha rescatat com a portaveu de campanya, es va emportar els periodistes a una platja fake a la capital d’Espanya. “ Vaya, vaya, aquí no hay playa”, cantaven amb raó The Refrescos als vuitanta. Però el portaveu ho va intentar, al convertir les instal·lacions del vòlei platja del club Puerta de Hierro de Madrid en una còpia de l’arenal de Nerja gràcies a una gran fotografia amb el mar de fons i un oceà de para-sols, amb el logo del PP i el rètol de Verano azul en primer pla, com l’antiga sèrie de televisió.
Tot i que The Refrescos cantaven ‘Aquí no hay playa’, el PP se’n ha inventat una com si fos Nerja
La foto va resultar un èxit, fins i tot El País la va reproduir ahir a la portada. El portaveu dels populars, a més de guanyar quota de pantalla, va fer tres coses més: alimentar la idea que l’onada blava passarà per sobre del sanchisme, fixar el concepte que les eleccions a l’estiu no són un problema per a la dreta mobilitzada i fer una picada d’ullet a la nostàlgia, quan el món anava millor que ara.
A l’acte li va faltar modernitat: al PP no se li va acudir fer servir realitat virtual per enviar el missatge. Encara que eficaç, l’escena era de teatret de províncies. També ho cantaven The Refrescos: “Podéis decir a gritos que es la capital de Europa. / Podéis ganar la Liga (podéis ganar la Copa). / Afirmaréis seguros que es la capital de España. / Pero al llegar agosto, ¡vaya, vaya! / Aquí no hay playa”.
Lee también
