Amb un punyal a la boca
Quan Steve Bannon va abandonar la Casa Blanca, després d’haver portat Donald Trump fins al despatx oval, va confessar a la revista Paris Match : “No tinc ànima de conseller, sinó de lluitador de carrer ( street fighter )”. Avui dia, la política s’exerceix amb un punyal a la boca, més que amb un discurs a la mà. Ho ha escrit Christian Salmon a La era del enfrentamiento , en què s’endinsa en la lògica que ens ha dut al desconcert actual: “En una societat hiperconnectada i hipermediatitzada ja no només val la paraula, sinó que per assolir el poder la combinació guanyadora consisteix a enfrontar-se, transgredir, ser impredictible i imposar la veritat pròpia, la que convingui a cada moment”.
La moderació en política no és que hagi deixat de ser una virtut, sinó que es menysprea com a valor. I és un error que ja estem pagant. La moderació ha deixat de ser un elogi per convertir-se en un signe de flaquesa. Ho acabem de comprovar en la campanya madrilenya. “La moderació no és una virtut”, han repetit aquests dies Esperanza Aguirre i Cayetana Álvarez de Toledo, veient com Isabel Díaz Ayuso pujava en les enquestes. Després de la seva rotunda victòria, comprovarem que insistiran en aquesta idea, que és una manera de criticar Pablo Casado pel gir a la moderació que va defensar el dia de la moció de censura de Vox, quan es va plantar davant Santiago Abascal. Espanya es mereix una dreta liberal i moderada, però no li serà fàcil a Casado refundar el PP. Li costarà convertir-lo en la casa comuna de la dreta, malgrat que cada dia hi ha transvasaments de militants de Ciutadans, que se suposa que tenen ànima centrista. Però l’agressivitat de Vox i la intransigència dels durs del seu partit li dificultaran
la correcció del rumb. Casado haurà d’elegir quina ruta pren i li complicarà la decisió el rèdit que ha obtingut Ayuso amb la confrontació política.
La moderació en política ha deixat de ser una virtut i es menysté com a valor
Qualificar algú de persona moderada sempre va ser considerat un elogi a la Grècia clàssica, on la desmesura era considerada el pitjor dels defectes de l’acció humana. A Espanya, el PP pot tenir la temptació d’excitar els ànims, dinamitar l’equanimitat i accelerar l’espiral del descrèdit dels adversaris per arribar abans al poder. És possible que així es guanyin les eleccions, però és segur que d’aquesta manera no es vertebra un Estat. En temps de posicions antagòniques, la moderació és més necessària que mai. Afirmar que la moderació no és una virtut només prova que poc virtuosos que són aquells que ho repeteixen.