El Liceu uneix amb el projecte (Òh!)pera disseny i microòpera

De la col·laboració entre el Gran Teatre del Liceu i l’Ajuntament de Barcelona n’ha sortit el projecte (Òh!)pera, una combinació d’òpera de petit format amb el disseny. 

El tercer vèrtex de la idea és la participació de les escoles de disseny de Barcelona, i el resultat final seran quatre microòperes de temàtica contemporània que s’estrenaran el 9 i el 10 de juliol en diferents espais del Liceu (el saló dels miralls, el teatrí del conservatori i el foyer). L’objectiu fonamental d’aquesta iniciativa és doble: fomentar el talent creatiu i atreure nous públics a l’òpera.

A la presentació de la iniciativa, que va tenir lloc ahir al foyer del coliseu líric, hi van assistir Jaume Collboni, primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament –l’únic que no hi va anar de manera presencial–; Valentí Oviedo, director general del Gran Teatre del Liceu; Mireia Escobar, directora del Disseny Hub Barcelona, i Pau de Solà-Morales, degà de l’Eina Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona. Els acompanyava Àlex Ollé, presentat com a mentor del projecte i artista resident del Liceu tota aquesta temporada (a més de fundador de La Fura dels Baus).

Precisament Ollé va insistir que l’òpera és un art multidisciplinari, i que la majoria dels participants són joves talents per als quals suposa la primera experiència amb aquest gènere, de manera que és “una petita porta d’entrada”. La idea és que participin en el procés “des del principi fins al final”, amb la voluntat de fer un planter de nous creadors i que tinguin una “experiència real en la seva formació”.

A la trobada amb els mitjans –on també van ser presents el director artístic del Liceu, Víctor García de Gomar , i el regidor de Turisme i Indústries Creatives de l’Ajuntament, Xavier Marcé–, Oviedo va explicar que en el projecte hi participaran les escoles de disseny Bau, Elisava, Eina, LCI i Massana per crear la posada en escena de les microòperes i, en el cas de l’LCI, la visibilització, el seguiment informatiu, el making of o el lloc web. Va concretar que la iniciativa té un pressupost de 240.000 euros (130.000 d’aportats per les arques municipals).

A part de la participació d’estudiants d’aquestes escoles de disseny, ja s’han seleccionat els compositors Núria Giménez-Comas, Marc Migó, José Río-Pareja i Fabià Santcovsky amb l’encàrrec que elaborin peces d’uns vint minuts de durada i centrades en qüestions actuals. Així mateix, per a la posada en escena de cadascuna de les microòperes ja es compta amb altres tants directors escènics: Nao Albet, Alícia Serrat, Marc Chornet i Sílvia Delagneau. Altres particularitats que envolten la concepció de les peces és que han de tenir un màxim de sis músics, entre cantants i instrumentistes, que col·laboren en el projecte gràcies al suport de la Fundació Ferrer Salat-Fundació Conservatori del Liceu. Pel que fa a les temàtiques sobre les quals gravitaran aquestes obres,Víctor García va explicar que es tracta de “temàtiques d’avui, drames que pateix la nostra societat, la qüestió de les fronteres o sobre maneres diferents d’estimar”.

Els objectius: fomentar el talent creatiu local dels joves estudiants i atreure públic nou a l’òpera

De fet, ahir ja es van revelar els títols d’aquestes peces líriques de petit format, els respectius compositors i les escoles de disseny a què pertanyen els responsables escènics: Shadow. Eurydice says, de Núria Giménez-Comas (Elisava); L’ocell redemptor, de Fabià Santcovsky (Eina); The Fox sisters, de Marc Migó (Bau), i Entre los árboles, de José Río-Pareja (Massana). Pel que fa als llibrets, algun és obra del mateix compositor, i en altres casos són textos de Juan Mayorga, Lila Palmer, Elfriede Jelinek o Anne Montfort.

El tinent d’alcalde Jaume Collboni –que ha intervingut per videoconferència– ha circumscrit aquesta nova col·laboració del Consistori en la seva voluntat de “fomentar el talent vinculat a les indústries creatives; impulsar el talent creatiu és una prioritat de la ciutat”. I ha remarcat que és un projecte que vol oferir un entorn real als estudiants, en aquest cas, “una experiència amb el gènere operístic i professionals d’aquest àmbit”.