I on són les cadires?
Aquelles que les nostres àvies baixaven a peu de carrer i que en un entorn únic conformaven el seu espai de relació, d’ajuda mútua i d’identitat.
Entenc que la regulació dels usos a l’espai públic és necessària per tal de garantir un mínim de convivència, però ens hem parat a pensar que la normativització excessiva també té la seva part negativa? Ens hem parat a pensar que priva de naturalitat i condiciona la vida comunitària?
En una societat cada vegada més fluctuant i tristament individualista, en la qual hi ha presents moltes més persones en situació de soledat no desitjada, és de vital importància tornar a incentivar la xarxa veïnal, la vida de barri, aquella que ens permet connectar amb la realitat més immediata i fa que ens en sentim part.
Clàudia Curell i Ribas
Barcelona