Lleig, molt lleig

Aquests dies en aquest diari s’ha parlat més d’un cop que moltes de les nostres tradicions es deixen de banda i se n’adopten d’altres llocs. Un bon exemple el trobem en l’arbre de Nadal, present a moltes cases en detriment del pessebre i, encara pitjor, algunes institucions, que haurien de preservar el nostre costum, es decanten pels d’altres països.

Lleig, molt lleig. Una d’aquestes tradicions de les quals ara no sento parlar és la del ressopó, és a dir, un segon sopar, però més lleuger. De nena, a casa, tots anàvem a la missa del Gall la nit del 24 de desembre i després, en tornar, fèiem un ressopó. Quatre neules, un tall de torró, cava per als grans i gasosa els petits.

Entre d’altres, adeu (o quasi) al pessebre, adeu al ressopó, adeu a la castanyada i no diem adeu els Reis d’Orient perquè la canalleta no ens ho perdonaria, tot i que també esperen el Pare Noel, aquell que diuen que ve del nord fred.

Àngels Batalla Salvadó

Subscriptora Barcelona