El federalista Alexander Hamilton va passar hores i hores rellegint les històries de Grècia i Roma per prevenir que una nova democràcia es convertís en una tirania. Un sistema democràtic sense llibertats o sense un equilibri de forces entre els diferents poders de l’ Estat corre el risc de convertir-se en una dictadura.
Acaba de publicar-se el llibre d’ Anne Applebaum Twilight of democracy , que exposa amb moltes dades i molta experiència professional com a periodista i historiadora –és premi Pulitzer– com l’autoritarisme atreu aquells líders i societats que no poden tolerar la complexitat.
El menyspreu per la realitat i una atracció fatal pels fets alternatius afavoreixen l’autoritarisme
Un dels alleujaments polítics en aquest estiu en què s’entreveuen nuvolots de crisis lletges en l’horitzó són les constants trobades entre Angela Merkel i Emmanuel Macron per enviar el missatge que el compromís per sostenir una Europa amb símptomes de malalties greus és molt ferm. Alemanya i França són imprescindibles però no suficients perquè Europa foragiti els seus fantasmes interns i les seves amenaces externes. En tot cas, la bona entesa entre París i Berlín és del tot necessària per no caure en el caos polític a tot Europa.
En els àmbits per combatre el coronavirus, en la recuperació econòmica i en el manteniment dels valors democràtics que són amenaçats per forces radicals de dreta i d’esquerra hi ha molts acords i compromisos de bona voluntat. Però abunden el menyspreu per la realitat i una atracció fatal pels anomenats fets alternatius . Sempre hi ha hagut opinions diferents, diu Applebaum en el seu relat sobre el crepuscle de les democràcies, però no s’havia treballat mai seriosament negant la realitat mínimament objectivada.
Frank Augstein / AP
Es poden superar totes les crisis amb les dificultats i el dolor que comportin per a molts ciutadans. Però pensar que superarem tots els obstacles sense una mínima acceptació de la veritat de les coses, amb mentides, amb propaganda o amb discursos voluntaristes o pelagians és acceptar un engany col·lectiu que ens conduirà al desastre.
Applebaum cita Timothy Snyder, que va encunyar el terme mentides mitjanes ( medium size lies) , que poden fer danys irreparables en les societats més obertes i democràtiques. La gran mentida ja no es porta perquè és molt fàcil desactivar-la. El més corrosiu és recórrer a mentides petites, òbviament no comprovades, que alimenten estats d’opinió que no responen a fets reals. Donald Trump va utilitzar diverses mentides de poc abast que van arribar a l’electorat que el va elegir president. Sempre van embolicades amb una petita o gran teoria conspiradora. Una d’elles era que Barack Obama no era americà, una altra que construiria un mur amb Mèxic que el pagarien els mateixos mexicans. Ara mateix està repetint que bé que es combat el coronavirus al seu país quan el nombre de morts ha arribat gairebé a la xifra de 180.000.
El distanciament d’ Hongria i Polònia dels pactes centrals de la Unió Europea no obeeix a l’incompliment d’acords amb Brussel·les sinó a posicions nacionalistes basades en mentides que es relacionen amb l’orgull patriòtic. A Hongria el boc expiatori és George Soros, un jueu multimilionari i filantrop, obert a molts punts de vista, que ha estat presentat pel partit de Viktor Orbán com un individu que pretén destruir la identitat d’ Hongria amb l’entrada d’immigrants de l’ Orient Mitjà, principalment de Síria. No és cert. Primer, perquè Soros ho va fer en un moment en què els sirians fugien espaordits en plena guerra, i segon, perquè Hongria és un país sense pràcticament immigrants de cap mena. Soros ha hagut de desmuntar part d’una universitat privada, ha estat insultat en els mitjans públics i no és persona grata al Govern de Budapest.
Les dures crítiques que Soros rep en sectors conservadors de molts països europeus, entre els quals Espanya, responen al culte estès a les mentides mitjanes en molts llocs de la Unió Europea. Un bon patriota hongarès no pot defensar un altre hongarès, George Soros, que no es plega a l’autoritarisme d’ Orbán.
Passa el mateix a Polònia amb el cas de Smolensk, la tràgica mort en accident aeri del president Kaczynski i alguns dels seus ministres quan l’abril del 2010 anaven a commemorar l’assassinat de milers d’oficials polonesos per ordre de Stalin al començament de la guerra. El règim ha aconseguit que Smolensk fos una conspiració contra Polònia, i tot patriota polonès ho ha d’entendre així.
Què va ser el Brexit si no un compendi de mentides mitjanes que van convèncer una majoria de britànics a separar-se d’Europa? Vivim en societats democràtiques polaritzades en les quals els governs actuen sense complexos sobre institucions públiques que haurien de ser neutres. Les televisions públiques, per exemple. A Catalunya hem comprovat la força devastadora de les mentides mitjanes. Governar per a tothom en aquestes condicions no és que sigui difícil, sinó inútil i poc democràtic.