El ramat de porcs senglars
José Ortega y Gasset va aconseguir dir la següent frase en una sessió de Corts del 1931: “No hem vingut aquí a fer el pallasso, el tenor ni el porc senglar”. Veient l’esdevingut al Congrés en la sessió d’investidura que culmina avui, podríem creure que les tres espècies continuen presents a la Cambra. Especialment els senglars, terme que va passar a aplicar-se als diputats que promovien escàndols o colpejaven els pupitres per impedir que se sentissin les intervencions dels oradors. Alguns fins i tot anaven a les sessions proveïts de xiulets per esbroncar els seus adversaris. El que és curiós és que els senglars se sentien orgullosos de ser qualificats amb aquest malnom, de manera que no és estrany que en cada partit, encara avui dia, hi hagi qui es consideri com a tal per fer mèrits davant la direcció.
La presidenta del Congrés, Meritxell Batet, va haver d’advertir en diverses ocasions dels excessos de determinats diputats, fonamentalment de la dreta, durant les sessions d’investidura. En podia haver reprès més d’un, però va preferir no fer-ho, amb bon criteri, malgrat la cridòria que es va formar, en particular mentre va intervenir la diputada de Bildu, Mertxe Aizpurua. Però els senglars van ensenyar les dents, i tant que ho van fer. Ara bé, la política espanyola no està per a gaire alegries, i fer pujar tant el punt d’ebullició dels debats resulta un mal servei al país i a les institucions. Ningú no té més raó per cridar més fort, ni es convenç ningú amb males maneres. El Parlament ha passat per moments especialment delicats i es van guardar més bé les formes. No es tracta de moderar les crítiques, sinó de mantenir la dignitat de la Cambra. Aquest migdia, el Congrés tindrà la prova del nou de la correcció política. Caldrà estar atents al que passi.
Luis Carandell, que va ser cronista parlamentari, va explicar que a Miguel de Unamuno li van presentar en una ocasió “els cinc senglars de la Cambra”. Unamuno es va quedar pensatiu un moment i després va respondre: “Impossible. Els senglars van sols o en parelles. Els que van en ramat són els porcs”. És bo recordar la història, encara que només sigui per no repetir errors.