‘Black is beautiful’
Fa ja quatre mesos que van començar les manifestacions de Hong Kong. Van esclatar per l’amenaça d’enduriment del control de Pequín sobre aquesta “regió administrativa especial”. L’origen de les manifestacions és la proposta de llei d’extradició que finalment van aconseguir que les autoritats retiressin. Quan el 1997 Gran Bretanya va retornar l’excolònia a la Xina, els tractes eren que durant mig segle gaudirien de les llibertats que havien tingut fins aleshores, unes llibertats que a la República Popular no existeixen. La moto que els van vendre era: “Un país, dos sistemes”. El mig segle es complirà el 2047 però, com era fàcil de preveure, apareixen esquerdes que no fan presagiar res de bo. Des de bon començament els manifestants hongkonguesos van adoptar un dress code basat en el color negre. Una imatge corporativa ben pensada reforça la imatge de grup fins i tot a l’hora d’ocupar un aeroport i enfrontar-se als policies: samarretes negres, texans negres, sabatilles negres i, de vegades, una màscara també negra. Aquests productes els importen bàsicament de Guangdong, la província xinesa fronterera amb Hong Kong.
Com és lògic, tanta negror no és ben vista per la Xina. Aquests dies el South China Morning Post ha donat la notícia que, des de fa un temps, Pequín ha prohibit exportar a Hong Kong peces de roba de color negre. Les companyies de missatgeria estan ara avisades que han d’assegurar-se que als paquets que envien no n’hi hagi cap. Per això tots els paquets són inspeccionats detalladament i triguen un parell de dies més a sortir cap al seu destinatari. Si troben diferències entre la llista de productes que ha declarat el remitent i els que en realitat hi ha al paquet, se’n van directament al magatzem. Si hi troben cap dels productes prohibits s’obre una investigació.
L’uniforme dels manifestants de Hong Kong: samarretes, texans i vambes negres
La llista de productes vetats d’exportar a Hong Kong és més llarga. També inclou cascos, paraigües, banderes, pals de bandera, guants, màscares, barres de metall, tubs fluorescents, canelleres, armilles salvavides, ulleres de nedar, altaveus, amplificadors, walkie-talkies, drons, boles de metall, tisores de jardineria, cadenes metàl·liques, llanternes, prismàtics, joguines de control remot... Però, en aquest moment, el detall que crida l’atenció dels titulars de la premsa és la prohibició d’exportar peces de vestir negres. És una melanofòbia (por al color negre) per motius polítics que recorda la xantofòbia, el simpàtic pànic al groc que hi ha a algun altre lloc del món.