El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, ha tornat a la lògica de la guerra perquè la necessita per a la seva supervivència política i per recuperar el suport dels partits extremistes i ultraortodoxos, reincorporar-los al seu Govern de coalició per assegurar-se’n el suport en la votació crucial dels pressupostos al Parlament abans del dia 31 i evitar així la dissolució de l’ Executiu que presideix.
El cap del Govern israelià sap que com més duri la guerra, més temps aguantarà en el poder. Per això, Netanyahu és conscient que ha de donar satisfacció a les formacions d’extrema dreta que el mantenen parlamentàriament i que li exigeixen que el conflicte continuï per aconseguir el seu objectiu del Gran Israel , prenent el control de Cisjordània, recolonitzant Gaza i redibuixant el mapa del Líban i Síria. L’objectiu final és crear un nou ordre a la regió.
I això passa per incomplir els termes amb què va firmar amb Hamàs una treva, la primera part de la qual, amb alguns episodis crítics, ha durat dos mesos –va començar el 19 de gener–, i la segona, que s’ havia d’haver iniciat fa tres setmanes, no va començar. No va ser possible perquè Israel es nega a negociar-la, exigint prorrogar la primera fase fins a l’alliberament de tots els ostatges. La segona fase –que implicava la retirada completa de l’exèrcit israelià de Gaza– probablement no començarà mai, després que l’exèrcit hebreu llancés dimarts passat bombardejos massius i atacs d’artilleria contra Gaza i causés més de 400 morts. Malgrat això, Hamàs va dir ahir que està obert a les negociacions, mentre exigia respecte a l’acord de treva.
Amb el beneplàcit i el suport de Donald Trump, Netanyahu preveu ara continuar bombardejant la franja i la pregunta és si aquests atacs són només el preludi d’una nova ofensiva terrestre. Ahir, l’exèrcit va advertir els gazians que “aviat” els desplaçaran forçosament i va reprendre operacions terrestres al corredor de Netzarim, que divideix la franja en dues horitzontalment. Recordem que el pla de Trump per a Gaza preveu la neteja ètnica dels palestins i això només es podrà aconseguir amb tropes sobre el terreny. Al contrari, la segona fase de la treva establerta fa dos mesos pretenia facilitar la retirada israeliana, que ja sembla molt lluny de dur-se a terme.
El primer ministre ha fet saltar la treva amb Hamàs per aconseguir la supervivència política
La guerra ha tornat, encara que no se n’havia anat mai, i es constata així el fracàs tràgic que suposa un conflicte bèl·lic que, en disset mesos, ha causat gairebé 50.000 morts sense que Netanyahu hagi pogut complir els dos grans objectius que va anunciar quan va posar en marxa la resposta contra Hamàs: eliminar aquesta organització palestina i alliberar tots els ostatges, les famílies dels quals acusen ara el Govern de “sacrificar” els seus éssers estimats en reprendre els bombardejos.
L’oposició –que ahir va liderar una protesta multitudinària a Jerusalem contra el premier– culpa Bibi de reactivar la guerra per finalitats polítiques personals més que patriòtiques.
Netanyahu –per molts israelians, el màxim responsable dels errors de seguretat que van propiciar els atacs del 7 d’octubre del 2023, dels quals no ha donat encara explicacions– té oberta una altra crisi interna d’extrema gravetat amb la seva decisió de destituir el responsable del Shin Bet, els serveis israelians d’intel·ligència interior. Les raons del premier per acomiadar-lo tenen més a veure amb la seva pròpia persona que amb la seguretat interna del país.
El Shin Bet investiga la possible implicació d’alguns dels exassessors del premier i del seu partit, el Likud, en l’escàndol conegut com a Qatargate. Són persones que presumptament van rebre pagaments de Qatar a canvi de promoure una campanya positiva sobre aquest país de cara al Mundial de futbol del 2022. Aquestes indagacions es podrien veure interrompudes si Benjamin Netanyahu aconsegueix l’objectiu de col·locar al capdavant de l’agència algú més afí a ell.
Si hagués mantingut la treva, la ultradreta li hauria retirat el suport i hauria pogut perdre el càrrec
Dinamitar la treva és una fugida cap endavant de Netanyahu en un moment intern complex, però sabent que té el suport total de Donald Trump. A més, la situació bèl·lica pot fer que els jutges acceptin la petició del premier d’ endarrerir la seva declaració pels presumptes casos de corrupció en què està immers, relatius a frau, abús de confiança i acceptació de suborns.
L’únic segur és que s’allunya altra vegada la possibilitat d’una solució negociada del conflicte, que tornarà a augmentar la tensió internacional i, sobretot, el patiment de la població civil de Gaza, víctima d’una crisi humanitària, i dels familiars dels 59 ostatges que Hamàs encara té a les seves mans, 34 dels quals han estat declarats morts per Israel.