El Govern espanyol va aprovar ahir, després d’assegurar-se el suport de Junts, la modificació de la llei d’Estrangeria que permetrà la distribució entre comunitats autònomes de menors immigrants no acompanyats quan un territori tingui el seu sistema d’acollida col·lapsat.
La reforma legislativa permetrà repartir per la Península 4.000 nens i adolescents sense empara familiar des de les Canàries i 400 més des de Ceuta. I tot i que les xifres de quants menors haurà d’acollir cada regió no estan tancades, les projeccions avancen que Catalunya i el País Basc hauran de fer un esforç menor després d’anys enfortint les places de tutela.
Catalunya en rebrà entre 20 i 30, mentre que Madrid n’acollirà més de 700, segons els postconvergents
L’estiu passat Junts va tombar – juntament amb el Partit Popular i Vox– la mateixa reforma de l’article 35 de la llei d’Estrangeria que va sortir ahir del Consell de Ministres. Segons fonts governamentals, l’acord entre el PSOE i el partit de Carles Puigdemont per delegar les competències d’immigració a la Generalitat va aplanar el camí per
tirar endavant la modificació legislativa que haurà de ser convalidada al Congrés dels Diputats en un termini de 30 dies. Aquesta vegada sí, el Govern espanyol té lligats els set vots fonamentals dels independentistes.
Una vegada l’hemicicle
doni la llum verda definitiva
a la reforma, es podrà començar amb les derivacions escalonades a la Península en un termini màxim d’un any.
El primer que el Govern central vol tenir sobre la taula és una radiografia actualitzada de quants menors immigrants no acompanyats hi ha a Espanya. Per això, les comunitats disposen fins al 31 de març per proporcionar, sota certificacions segellades per funcionari públic, el nombre de nens i adolescents que tenen a càrrec.
La xifra total, combinada en una operació matemàtica amb la dada de tota la població espanyola i la de cada comunitat autònoma, servirà per determinar la “capacitat ordinària” que té cada territori. Segons les últimes estimacions, cada comunitat hauria de tenir una plaça per cada 2.250 habitants. A falta de conèixer la xifra actualitzada que la Generalitat proporcioni al Govern espanyol, l’últim càlcul del Ministeri de Joventut i Infància –de l’octubre de l’any passat– estipulava que Catalunya disposava de 4.577 places d’acollida davant les 3.512 mínimes requerides en funció de la seva població. És a dir, 1.065 places més de les necessàries.
També el País Basc, amb gairebé mig miler, Melilla amb 150, i Navarra amb 85 disposen de més vacants de la seva capacitat ordinària. En canvi, altres regions com Madrid, Andalusia o la Comunitat Valenciana haurien d’augmentar 1.145, 839 i 764, respectivament, el seu sistema per arribar al mínim estructural. L’esforç que hagin fet les comunitats autònomes l’últim lustre serà clau, tal com ha exigit Junts durant tota la negociació, a l’hora de tancar el nombre de nens i adolescents que aniran a parar a cada comunitat autònoma. Per això els postconvergents van destacar en el comunicat amb què van donar a conèixer l’acord que es “limitarà” el nombre de menors migrants que arribaran a Catalunya, mentre que Madrid n’haurà d’acollir més de 700. El Govern espanyol, en la roda de premsa de després del Consell de Ministres, va evitar confirmar les xifres en espera d’actualitzar el registre general.
També es tindran en compte per al repartiment altres paràmetres, com la població, la renda per càpita, la taxa d’atur, la insularitat o la dispersió, però sens dubte la cuina dels paràmetres farà que l’esforç previ i el dimensionament estructural del sistema de places siguin els dos factors clau que determinaran la distribució. I en tots dos, tant Catalunya com el País Basc són les grans beneficiades.
L’Executiu central, per garantir els trasllats, crearà un crèdit extraordinari de 100 milions d’euros per a aquest any, però només hi podran recórrer les comunitats autònomes que hagin sobrepassat la seva capacitat ordinària d’acollida. Aquelles regions que tenen menys vacants de les que els corresponen hauran de sufragar els trasllats amb els seus recursos. Aquestes comunitats són totes les que són governades pel Partit Popular.
