Donald Trump es lleva firmant decrets, amb una lletra tan grossa que delata no només el seu egocentrisme, sinó també que necessita unes ulleres. Ulleres per veure millor la realitat, encara que és possible que Elon Musk li hagi fabricat unes lents a mida, on la realitat sigui directament alternativa. En efecte, un mes i mig després de la presa de possessió, Trump ha aconseguit desordenar una mica més el món, tot i que la sensació és que moltes de les seves decisions han quedat enfangades al minut següent.
L’Estat de dret pateix amb un president com ell, però de moment les costures del poder judicial aguanten, encara que amenacin descosits. Ni tenint el Tribunal Suprem de la seva banda pot imposar totes i cadascuna de les seves ocurrències. Els jutges federals estan resistint els continus atropellaments de les regles del joc democràtic que pretén imposar a força de gastar tinta.
Trump firma cada dia desenes de decrets, molts dels quals els frenen els tribunals
La llista d’ordres que han estat frenades creix cada dia. Algunes de les més significatives han estat la congelació de part dels fons federals, l’ordre per posar fi a la ciutadania per naixement de nens nascuts de pares sense residència al país o indocumentats i la d’acomiadar empleats fixos del Govern federal amb ofertes de pagament de salari fins al setembre. Igualment, els tribunals van bloquejar el trasllat de dones transgènere a presons federals que parteix de l’ordre trumpista de no reconèixer aquestes persones, la congelació de subvencions i préstecs federals o l’accés a dades sensibles de milions de persones per l’oficiós Departament d’Eficiència Governamental que Trump ha regalat a Musk.
Lee tambiénL’infantilisme en la política
Trump està omnipresent, però no és omnipotent. El problema és que ningú al seu Gabinet no li para els peus, només els tribunals. Gary Cohn, l’únic tecnòcrata del seu primer mandat, fitxat de la cúpula de Goldman Sachs, el va deixar pensant (ho va recollir al seu llibre Michael Wolff) que el personatge era pitjor del que podia imaginar-se: “Un idiota envoltat de pallassos”. Trump es negava a llegir res, ni els memoràndums d’una pàgina. Es mou pels seus interessos i per la seva intuïció. Ningú no gosa dir-li que condueix com un pilot suïcida.