Sortia dilluns del diari en direcció al manoletista hotel Oriente de Barcelona per a un col·loqui amb Albert Serra –ja falta menys per a l’estrena de Tardes de soledad– i el nostre crític Paco March quan Cristina Jolonch, un encant de companya, es va oferir a deixar-m’hi amb taxi ja que anava a La Paloma, on presentaven la Guía Macarfi 2025.
Jo, ho confesso, tinc debilitat per aquesta guia: me'n refio i té categories –“romàntics”, “trendy”, “per veure i ser vistos”– que apunten com qui no vol la cosa a un propòsit inherent a molts dinars i sopars: les finalitats ulteriors.
No és tan senzill triar restaurant per a una primera cita amb èxit, audàcia i efectivitat
És ètic triar un restaurant no per la creativitat del senyor xef, la trempera del servei o la textura del calamarsó amb la tinta, sinó per la il·lusió de convertir-lo en rampa de llançament per al que els antics egipcis anomenaven una nit boja? Triar bé restaurant per a una primera cita no és una tasca simple. Sorprendre? Impressionar amb els preus? Jugar a casa l’anada –un restaurant on et coneixen– i si és possible a la tornada (a casa)? Deixo en mans del lector més audaç les respostes d’aquests interrogants (tirin la pedra, sense por, no ens sent ningú i vostès, a més de ser formidables, saben el pa que s'hi dona).
Lee tambiénQue gastin en exèrcit els altres!
Les guies gastronòmiques han de semblar honestes –a diferència de les intencions dels qui trien una taula per corrompre un sotssecretari d’Agricultura o complimentar una estilista d’Albacete– i haurien de ser una mica menys diplomàtiques i donar més canya: hi ha restaurants on es menja bé, però posen la música forta, la taula veïna és a un pam de la teva o et fan fora abans del cafè.
Parlant de guies, un dia d’aquests, emprenc un projecte abjecte, a veure si té espai al mercat i no a Can Brians: la Guia Gastroterrorista Apici i la Banda dels Quatre. De manera clandestina, un comando de lleials visitaria els establiments a fi de treure’ls tots els defectes i analitzar-ne la utilitat per a cites a cegues, primeres cites, cites per a pelacanyes o cites per no tornar-hi, amb tal conya que animés a descobrir-los amb esperit ludòpata, lúdic o luxuriós. Mentrestant, tirarem de la Guia Macarfi, i pobres d’ells que em convidin a un cafè.
