Fa quinze anys, ni era legal ni incloure els animals de companyia formava part de les preocupacions dels qui feien testament. “Ara, podem estimar en un 8% o un 9% el percentatge de testaments a Catalunya que inclouen els animals de companyia. És un ascens continuat. Cada vegada hi ha més persones per a qui el més important és la mascota, sobretot si no tenen fills”, assenyala José Alberto Marín, degà i president del Col·legi de Notaris de Catalunya.
I la gent no té fills. O és més de gossos i gats.
Barcelona té censats 194.327 nens de 0 a 14 anys, mentre que els “animals de companyia” –el terme administratiu que fa servir l’Ajuntament, bàsicament gossos i gats– s’elevaven el 2024 a 170.291.
La inclusió a l’alça de les mascotes als documents d’últimes voluntats es consolida, signes dels temps: dotze de cada cent testaments del 2024 inclouen, entre els beneficiaris, els animals de la casa, en les diferents formes que permet la legislació. Es tracta d’una estimació, perquè la protecció de dades impedeix de “codificar” qualsevol testament.
La inclusió dels animals augmenta paral·lelament a un altre fet molt il·lustratiu de la idiosincràsia catalana. “Catalunya és el territori de la Unió Europea on més testaments es fan i més joves”, assenyala el notari José Alberto Marín. Dels 600.000 testaments anuals a Espanya, uns 120.000 es formalitzen a Catalunya, amb una mitjana de 50 anys (jove per a la naturalesa d’un acte a mida de la parca). “I els catalans no solen canviar de testament. Aquí no es dona allò d’estar modificant permanentment el testament”.
Catalunya és la regió líder de la UE en testaments: incloure-hi gossos i gats ja no és una raresa
I a mesura que “van accedint a la rendició de testament persones cada cop més joves, va incrementat el tema de les mascotes i el desig de garantir-ne les cures en cas de mort del propietari”, assenyala el degà del Col·legi de Notaris de Catalunya.
La notícia alegra Gemma Morell, veterinària de la Fundació Daina, responsable entre d’altres de la gossera de Mataró. En instal·lacions modèliques com aquestes, hi acaben molts gossos i gats perquè aquest país és tan amic dels gossos com d’abandonar-los amb facilitat de bon començament, quan alguns en descobreixen el compromís i el cost. Més de 286.000 gossos i gats van ser recollits a Espanya l’any 2023 en estat d’abandonament, segons l’últim estudi anual de la Fundació Affinity.
“M’alegra molt de saber aquesta tendència. Seria ideal que els propietaris deixin al testament garanties per a la cura dels seus animals. Perquè ara tothom accepta els béns, però molts s’espolsen els gossos o els gats del difunt amb l’excusa que els provoquen al·lèrgia o fòbia”, assenyala Gemma Morell.
El testament té molt d’hora de la veritat. De prioritats. Del desig d’influir des del més enllà. Els professionals de la notaria recorden que fins a l’elevació de l’animal a la categoria d’“ésser sentent”, aprovada el 2021, eren pocs els ciutadans que pensaven en l’avenir del seu gos o el seu gat, confiant que els hereus no serien tan insensibles per fer fora l’animal encara que només fos per afecte o respecte al difunt.
La definició d’“ésser sentent” ha reduït el maltractament animal però no implica que el gos o el gat de casa tingui personalitat jurídica. És a dir: no poden heretar béns concrets. No són objecte de dret.
“Cada cop hi ha més persones per a quiel més important és l’animal de companyia”, diu el degà dels notaris
A mesura que augmenta la teoria que les mascotes són millors que moltes persones, els que testen fan servir les tres fórmules que millor amarren el destí de l’animal: condicionar explícitament el llegat d’un bé o béns a cura de l’animal, especificar un beneficiari amb l’única condició que cuidi el gat o el gos –solen ser amants dels animals de tota confiança del legatari– o informar de l’herència a una organització animalista que ja vetlla pels abandonats. Perquè si no s’especifica i els hereus se’n desentenen, els animals acaben sota custòdia de l’Estat. Segons fonts notarials, molt poques persones deixen en custòdia dels seus animals les protectores amb la corresponent assignació, ja que seria lligar la seva sort a la dels gossos o gats lumpen, sols i abandonats.
