Escriguem-ho amb totes les lletres. No sé què fa més fàstic, si el personatge d’Elon Musk o el moc que va deixar enganxat el seu fill més estimat –ja saben que el magnat té gairebé tanta prole com per repoblar mig país– a l’escriptori de Donald Trump a la Casa Blanca.
Resulta que el petit dimoniet vestit de Prada no només va deixar anar a Trump allò de “no ets el president, te n’has d’anar”. No cal recordar que els nens solen repetir, ai, com lloros el que senten a casa. Sinó que, mentrestant, X Æ A-12 (es pronuncia ash ) va enganxar una piloteta ben viscosa al Resolute del despatx oval sense trobar la més mínima reprovació per part del pare, que era allà donant fe sobre com sembra de bé la llavor del mal.
El maleducat X va ser una peça clau en l’escenificació de qui és el que mana de debò
El Resolute és una gran taula construïda amb la fusta d’un vaixell britànic del mateix nom que va ser abandonat a la deriva als mars de l’ Àrtic. Va ser la reina Victòria qui va manar construir-la i la va regalar al president nord-americà el 1880, llavors Rutherford Hayes, en un gest de bon rotllo entre països. Quins temps més diferents. Cada president des de Hayes, tret de Lyndon B. Johnson, Richard Nixon i Gerald Ford, han fet servir aquest elegant escriptori a la Casa Blanca.
Dimarts, mentre Trump signava un decret per atorgar més poders a Musk, allà també hi era la seva minirèplica per mostrar al globus sencer que ara això de la política nord-americana no és més que un divertiment per a milionaris descarats que només valoren el que és seu. Elon va comparèixer davant de la premsa amb una gorra de propaganda MAGA i amb el seu projecte de Chucky a collibè, com qui va a un partit de la Super Bowl. No veig millor manera, aquesta escenificació de Musk, de representar-se a si mateix com a autèntic líder (no electe). El nen va estar joguinejant entre decrets de persecució contra minories i càbales psicopàtiques per convertir Gaza en un complex de luxe. I va tenir sort la catifa del despatx que al noiet no li vinguessin ganes de fer pipí o, pitjor, popó . El cas és que el seu pare el va deixar trotar lliurament i riure’s a la cara del president mateix dels EUA.
Tota una declaració d’intencions per part d’ Elon Musk. Ocupant la Casa Blanca sense dir ni ase ni bèstia, mentre pressent la retallada més gran de la història en l’Administració de l’ Estat nord-americà. Hi sobren tots menys ell, nascut a Pretòria i, a més, ric fins avorrir. I tot un missatge, terrible per a la democràcia, perquè aquest senyor, que ara té un supercàrrec públic amb què farà purgues, ni tan sols es va presentar a les eleccions.
Després ens preguntem que qui mana de debò al país més poderós del planeta. El pare i el fill. Està clar que a X cal seguir-li la pista, apunta maneres. El mini Musk no fa encara la salutació nazi. Ara per ara, en té prou amb enganxar els seus mocs al Resolute. Temps al temps.
