El Tribunal Suprem va confirmar ahir la condemna de quatre anys i mig de presó i 13 d’inhabilitació per a l’exercici de càrrecs públics a l’expresidenta del Parlament i expresidenta de Junts, Laura Borràs, per trossejar contractes en la seva època com a directora de la Institució de les Lletres Catalanes, un organisme públic que va dirigir entre el 2013 i el 2017. D’aquesta manera, la condemna ja és ferma. Inclou, a més a més, una multa de 36.000 euros pels delictes de prevaricació administrativa, continuat de falsedat en document oficial i com a inductora d’un delicte continuat de falsedat en document mercantil, per adjudicar irregularment a un conegut, mitjançant 18 contractes petits, l’elaboració del portal web d’aquest organisme per valor de 335.700 euros.
Borràs també va sol·licitar, tot i saber que tenia poc recorregut, l’aplicació de la llei d’ Amnistia, una possibilitat que l’ Alt Tribunal també va rebutjar amb el suport de la Fiscalia. Durant les negociacions per a l’oblit penal, Junts va aconseguir canviar la norma per ampliar el nombre de beneficiaris, però va quedar clar a tota hora que els fets aliens al procés no entraven dins del perímetre de l’amnistia.
Així doncs, els magistrats rebutgen l’argument de Borràs, que demanava de ser amnistiada perquè té un “perfil intensament independentista”, i per dirigir la institució “en el marc d’un govern amb vocació netament processista”. “Ni el perfil, ni el desenvolupament d’una acció de govern, a la parcel·la administrativa que dirigia la recurrent, permeten considerar que la conducta per la qual ha estat condemnada s’emmarqui en un context del denominat procés independentista català”, conclouen.
Correspon al TSJC executar la sentència; l’expresidenta de JxCat pot demanar un indult o empara al TC
Ara correspon al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, l’ òrgan que va jutjar i va condemnar Borràs en primera instància, l’execució de la sentència. Per la pena, superior als dos anys, l’ Alt Tribunal català podria acordar que ingressés a la presó, ja que es tracta d’una sentència ferma. Tot i això, l’expresidenta del Parlament encara té alguna opció per evitar-ho: pot presentar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (TC) al·legant la vulneració d’un dret i reclamar la suspensió de la pena fins que es resolgui, cosa que li donaria un temps extra.
Una altra opció és demanar l’indult. El TSJC en la sentència de primera instància va donar suport a un indult parcial considerant que la pena pel delicte de falsedat documental és desproporcionada en aplicació del que estableix el legislador. El Suprem, en canvi, es mostra en contra d’aquesta afirmació i defensa rebutjant les al·legacions de Borràs sobre la desproporció de la seva condemna que la pena sí que és proporcionada. Igualment, en la decisió del Suprem no hi ha cap objecció sobre aquest punt i és el Govern central el responsable de concedir aquesta mesura de gràcia. Els informes del tribunal que emet la sentència i la Fiscalia són preceptius, però no vinculants.
En qualsevol cas, per l’ Alt Tribunal, “els fets provats s’emmarquen en una conducta inserida en la corrupció d’un funcionari públic que se situa al marge de la llei, la desobeeix i vulnera els principis que informen l’actuació de l’administració pública”.
Junts carrega contra l’Alt Tribunal i qualifica el cas de ‘lawfare’: “És el Guantánamo de la justícia”
Poc després que es fes pública la sentència Junts va carregar contra el TS per mitjà del seu secretari general, Jordi Turull, que va remarcar que la causa de Borràs és “un cas de lawfare de manual”. El dirigent postconvergent, a més, va denunciar l’“acarnissament” del Suprem en vista del que considera una sentència desproporcionada, i va afirmar que Borràs “no hauria d’haver estat condemnada”. “Des de JxCat considerem que som davant un episodi més de rebel·lia i fanatisme polític a la Sala Penal del Tribunal Suprem”, va afirmar Turull amb referència al mateix tribunal que el va condemnar a ell el 2019 pel procés. “La justícia espanyola es va consolidant com el Guantánamo de la justícia”, va rematar després.
Puigdemont, al seu torn, va assenyalar que la condemna té “base política” i va parlar també d’“acarnissament”, tot i que a Junts, fins i tot admetent la desproporció, no tots comparteixen que sigui un cas de lawfare . En qualsevol cas, la condemna, ja ferma, impedeix que Borràs pugui presidir la nova fundació de JxCat.
