Cada cop més llogaters poden parlar amb propietat, però no pas amb la propietat dels seus habitatges, que en molts casos està en mans d’éssers ignots amb els quals només poden relacionar-se a través d’intermediaris. Els professionals que abans presidien les reunions de veïns amb el títol d’administrador ara pugen de categoria i aviat constituiran una nova casta sacerdotal per alliçonar els mortals en la fe d’uns nous éssers mitològics denominats GT (grans tenidors) o FI (fons d’inversió). També és imminent la teorització esbiaixada d’una nova classe social dita el propietariat, antagonista directe del proletariat en termes d’habitatge.
Hi ha nervis entre els mitjans tenidors (els petits seríem els que tenim una sola propietat) perquè se senten criminalitzats per l’opinió pública quan, sovint, també són víctimes de la inestabilitat. Tothom vol un lloguer segur, qui el cobra i qui el paga, però perquè sigui segur cal que sigui assequible. Que no pateixin per això de la criminalització. També va passar amb els empleats de banca després de la crisi de Lehman Brothers i ara ja cap nen no s’avergonyeix de dir a l’escola que la seva mare treballa a Banc Sabadell.
Tothom vol un lloguer segur, qui el cobra i qui el paga, però cal que sigui assequible
Les noves mesures aprovades per l’Ajuntament han aixecat polseguera perquè van acompanyades d’un règim sancionador amb xifres cridaneres, però la veritat és que la dinàmica d’expulsió de veïns de l’encisera Barcelona es manté constant i els joves emancipats que desitgen continuar vivint-hi ho tenen cada cop més magre. Mentre el lloguer de temporada serveixi per emmascarar el de llarga estada tot empitjorarà. Aquest és i serà un afer de fricció constant sobre el qual no es pot passar apel·lant al mambo del mercat. No ha funcionat.
Lee tambiénDe què volen que parlem
L’any 1904 Elizabeth Magie va patentar un joc per demostrar que l’acumulació de propietats era perniciosa per a la societat. Es deiaThe Landlord’s Game (el joc del propietari) i contraposava dos grups: un que recompensava tothom qui creava riquesa i un altre que tenia per objectiu crear monopolis per aixafar els oponents. Trenta anys després Parker Brothers va comprar els drets de la patent. És un símbol. Segur que hi han jugat. Avui es diu Monopoly.