Ja s’ha escrit molt sobre la bufetada de la petita startup xinesa DeepSeek al colossal consorci format pel nou Govern nord-americà i els cabdills de Silicon Valley. El moment Spútnik (l’impacte que va provocar, l’any 1957, en plena guerra freda, el primer satèl·lit artificial de la història: creació soviètica) ha arribat pocs dies després que s’entronitzi a Washington l’aliança entre l’Estat més poderós i els grans senyors feudals de la tecnologia, entre l’imperi que domina els oceans i els poders privats que controlen l’espai, entre la principal potència mundial i els empresaris que determinen l’oci, la informació i les comunicacions. Just en el moment en què als EUA cristal·litzava un poder inefable, pretesament incontestable, la Xina va decidir que n’havia de fer una de sonada per festejar l’any de la serp.
Trump, seguint Musk, va proclamar en el discurs d’investidura horitzons extraordinaris: la colonització de Mart. També va llançar, jupiterí, amenaces aranzelàries o militars a veïns i competidors. Doncs bé, mentre això passava, uns nois orientals, creadors d’una empresa pràcticament desconeguda, demostraven que la Xina està en condicions de fer el sorpasso tecnològic als EUA.
Semblava que l’aliança entre Trump i Musk es podia menjar el món d’una queixalada. Especialment en tot allò que fa referència a tecnologies i futur. Per això, la jugada de DeepSeek és desconcertant. Pel fet que el gran rival xinès ja està en condicions de qüestionar l’hegemonia tecnològica americana; però, sobretot, perquè ho pot fer amb costos molt menors. Com han explicat els experts, aquesta petita startup de la IA xinesa ha deixat estupefacte Silicon Valley, no solament per la seva capacitat de fer raonaments sofisticats sinó, sobretot, perquè entrenar-la ha costat només 6 milions de dòlars, xavalla en comparació als més de 100 milions invertits per les grans tecnològiques americanes (que, per postres, han obtingut resultats inferiors).
El cas DeepSeek recorda que restriccions, aranzels i mà dura poden ser un boomerang
Ara bé, el que em sembla més interessant d’aquesta sorprenent victòria de la petita empresa xinesa és que deixa en ridícul la pretensió dels EUA de posar dificultats a rivals o enemics amb procediments basats en la força (aranzels, restriccions, expulsions: una política que també Biden practicava, bé que amb menys intensitat). En efecte, els enginyers de l’empresa informàtica amb seu a Hangzhou han utilitzat només una fracció dels potents xips que solen utilitzar les empreses d’IA. Aquest estalvi està directament relacionat amb la limitació que els EUA van imposar temps enrere al nombre de xips produïts a Silicon Valley que es poden vendre a la Xina i a d’altres competidors, per por que puguin ser utilitzats amb finalitats militars. En aquest cas, les restriccions han tingut un efecte bumerang per als americans: van obligar els investigadors xinesos a filar més prim. De la necessitat, Xina n’han fet virtut.
Lee tambiénMont McKinley
Signe del desconcert americà és que Musk ha acusat DeepSeek de no dir la veritat. L’amo d’X, el campió de les veritats alternatives, se’ns ha tornat sobtadament moralista! Sembla clar que la Xina, pacient, astuta, pretén continuar en la senda col·laborativa. Per això la seva IA és completament oberta. La Xina avança amb el poder tou. Col·laborant, invertint, comprant deute, construint infraestructures. Trump ha tornat a primera fila prometent mà dura: aranzels, amenaces, restriccions, expulsions. Poder tou versus poder dur. La partida de Trump comença amb grans cops de puny sobre la taula (i amb una franca hostilitat al món hispà: si els aranzels al Canadà són per forçar-ne la unió, els aranzels a Mèxic son separadors: murs, retorns i substitució del nom del golf als mapes). És important subratllar que ningú no va preveure que el flanc tecnològic de Trump podia fallar: d’aquí el desconcert. Ningú no va tenir en consideració l’art de la serp.
Per a Maquiavel i Clausewitz l’objectiu de la guerra és sotmetre l’enemic a la voluntat pròpia. Sunzi pensava el mateix, però recomanava evitar, si era possible, la confrontació franca i directa. “Sorprèn [l’enemic] mitjançant la confusió”. És a dir: procura minar-li la moral i així potser t’estalviaràs la guerra. Aprofita el seu moment de màxima confiança per recordar-li que ha de tenir por de tu.