Els Javis van celebrar una festa formidable per Cap d’Any. Rosalía hi va cantar Normal amb un component del combo Carolina Durante. Dies abans vaig coincidir amb un dels Javis en una botiga del Rastro. Jo em vaig comprar un abric blau de segona mà. Ell no es va comprar res. Anava amb molta gent i tots reien molt, potser nerviosos per la festa imminent o per la il·lusió d’estar al voltant d’un Javi.
A mi m’agrada la Rosalía excepte quan vol semblar normal i parla com la Dorothy a El Mag d’Oz. M’encanta excepcional. Per exemple, no m’imagino Billie Holiday en un programa de cuina sinó cantant I’m a fool to want you, encara que recordo una foto de Lady Day cuinant sota la mirada atenta del seu gos. Aquell gos –ella en va tenir uns quants– es deia Martin. És increïble la de material sense cap utilitat que podem emmagatzemar al cap. Com recordar quants diners tenia Holiday al banc quan va morir el juliol del 1959: 0,70 dòlars.
No em relaxo mai amb Albert Pla: penso que em cridarà i es riurà de mi fins a fer-me plorar
No vaig acabar de veure La mesías. Hi sortia Albert Pla i em feia por. He coincidit amb Albert Pla en llocs estranys: un casament, un bolo a El Molino, en un camerino menjant pernil d’un envàs de plàstic. No em relaxo mai amb Albert Pla: sempre està assegut al meu costat, però penso que s’aixecarà, em cridarà i després es riurà de mi fins a fer-me plorar. No ho ha fet mai. Vull que això quedi clar.
Escolto a la ràdio els Hidrogenesse, que són un duo pop barceloní, dient que han fet la banda sonora de La mesías i que volen fer un disc amb poemes d’Álvaro Pombo. M’agradaria coneixe’ls, però em penso que tindria por que s’aixequessin del seient, em cridessin i es riguessin de mi fins a fer-me plorar. Tampoc no conec en Pombo. De fet, no conec a gairebé ningú. El primer escriptor important que vaig conèixer va ser Ana María Matute. L’havia llegit i, després de conèixer-la, la vaig llegir encara més. No era de cap manera una nena normal. Em va explicar aquella vegada, la nostra primera i única cita, que li havien de posar una pròtesi dental nova i que l’hi pagava El Corte Inglés. En el moment d’aquella revelació, potser ni havien nascut Los Javis. Cap dels dos. La Rosalía no havia estat portada del Rockdelux. Billie Holiday feia dècades que era morta. El gos Martin, també, però Albert Pla ja cantava i s’aixecava, cridava, etcètera.
Lee también
