Elon Musk, l’home més ric de la Terra, va aportar 100 milions d’euros a la campanya electoral de Donald Trump i va comprar Twitter per fer enfadar prou gent i així fer president el seu nou millor amic. Ho va aconseguir.
Charles Lindbergh, heroi americà i pronazi
Més de setanta milions de nord-americans van votar l’únic president de la seva història condemnat per 34 delictes. Més de setanta milions d’individus que seran responsables del que passi al món. Perquè ja no hi ha sorpresa amb Trump. Hi ha setanta milions d’individus que avalen el que faci Trump. D’aquí uns anys, quan això de l’extrema dreta acabi com sempre acaba, en desastre i violència dirigida i extrema, comencessin les excuses dels poblets al voltant d’Auschwitz i els seus crematoris plens de gent adorable argumentant que desconeixien que, qui podia imaginar que o no vam creure mai que.
No surten veus que diguin als hereus dels nazis que parin d’amenaçar-nos
Elon Musk va començar creient-se Tony Stark/Iron Man, però sembla que ha acabat sent Charles Lindbergh. Aquest va ser el primer pilot que va aconseguir travessar l’Atlàntic en solitari amb l’Spirit of Saint Louis després de 33 hores de vol. Un heroi. Però al cap de poc el va vèncer el factor humà. Mesos després de la proesa va acabar mostrant qui era: un supremacista blanc, racista ideològic en el sentit eugenèsic, acèrrim de Hitler i el seu desig d’exterminar jueus i altres races impures i inferiors. En una distopia novel·lesca, Philip Roth el va fer ser president dels Estats Units. Temps al temps. De moment ja crema Reichstags virtuals d’Alemanya, França i el Regne Unit, i dona suport a l’extrema dreta alemanya, hereus d’aquells nazis de Lindbergh, el cercle es va tancant i tots rient-los les gràcies.
Però el més descoratjador de tot és que, des de les democràcies i societats lliures, no surtin veus que els diguin a aquests pinxos que parin d’amenaçar-nos. Veus que des de la valentia els etzibin que no són ningú per cridar-nos. Que estem orgullosos del que hem construït, del sistema que ens hem donat, de les seves virtuts i defectes. Veus que, sabent els perills, indiquin a aquests psicòpates que no acceptarem els seus xantatges. Comprarem menys, vendrem menys pernil serrà i viurem pitjor, però almenys no perdrem la dignitat d’haver engegat a dida el pinxo.
Lee también
