El bon inspector

Els inspectors d’ Hisenda no solen caure simpàtics. La majoria volem que l’erari tingui diners per pagar l’educació i la sanitat públiques, les pensions, l’habitatge social i altres coses que necessitem. Però quan toca abonar l’IVA o l’IRPF o l’IBI, la nostra estima per l’ Estat de benestar flaqueja una mica. Si flaqueja molt i ens porta a l’evasió fiscal, tard o d’hora Hisenda se n’adonarà i els inspectors furgaran en els nostres comptes. Ai!

Per això els inspectors d’ Hisenda no solen caure bé. Es comprèn que empaitin les grans companyies o les grans fortunes que voldrien defraudar-los sistemàticament. Perquè és aquí on poden recaptar molt, sense perjudicar massa el futur d’aquells contribuents. Però lamentem que triturin els qui tenen poc, empenyent-los cap a la condició de pària. O més enllà.

Carmen Machi como Sara Santano en 'Celeste'

  

També per això sorprèn una sèrie televisiva com Celeste . Em refereixo a la que protagonitza l’actriu Carmen Machi encarnant una inspectora d’ Hisenda. Sorprèn perquè Machi, servidora del fisc que opera com un detectiu sense massa escrúpols, rep l’encàrrec de recuperar més de vint milions d’euros que sembla que una cantant mexicana –el cas Shakira ressona en la trama– prova d’escamotejar a Hisenda. I sorprèn perquè l’habitualment divertida i riallera Machi és als primers capítols més aviat eixuta.

La sèrie ‘Celeste’ exhibeix la millor cara dels funcionaris d’Hisenda

Estem acostumats a veure guerrers, agents secrets i superherois convertits en protagonistes convincents de pel·lícules. Però veure un inspector d’ Hisenda en aquest paper és infreqüent. Tot i que, al costat de mestres, sanitaris, policies, bombers i altres funcionaris públics, els inspectors d’ Hisenda vetllen també per l’interès col·lectiu. És tan lògic que valorem els seus esforços quan persegueixen els qui, malgrat tenir molt, es resisteixen a una redistribució moderada de la riquesa regulada per llei, com que protestem quan asfixien els que ja boquegen sense ­aire. El dolent no són els impostos, sinó les polítiques fiscals que, per defecte o per excés, fomenten el desequilibri social. I, atès que aquest desequilibri va cap amunt, cal aplaudir els inspectors. Si més no, els que tenen bona punteria.

Lee también
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...