A la pàgina 9 de l'últim Time, a baix, a mà esquerra, en vuit línies en lletra petita, ve la notícia. La catedral de Notre-Dame, reconstruïda, anuncia que reviu. Una gran notícia en un format molt petit. Gairebé me la salto.
Tinc un amic paleta. Molt amic i molt paleta. Vam estar junts a la basílica de Sant Pere, a Roma. Com sempre, jo impressionat per la grandesa. Ell no hi havia estat mai. El vaig veure impressionat per la petitesa.
Quan jo m'agenollava, ell s'agenollava, mirant a terra. I després em comentava, admirat, com havien incrustat uns trossets (això em semblaven a mi) de rajoles en el marbre en el qual ens havíem agenollat.
El meu amic paleta s'hauria emocionat en veure el rètol “Merci” a la catedral francesa
O sigui, jo veia la feina dels arquitectes, i ell, la dels paletes. Molts més en número i, pensava jo que pensava ell, més importants.
De tornada a casa, el vaig sentir explicar la basílica de Sant Pere. Jo l'explicava en gran. Seu universal de l'Església catòlica, començada a construir el 1506, arquitectes Miquel Àngel, Bernini i deu o dotze més, estils renaixentista i barroc…
Ell, amb els seus amics. Milers de detalls petits. Vaig sentir diverses vegades allò de les rajoles…
No m'han convidat a la reinauguració de Notre-Dame. Hi era gairebé el millor del millor. No ho dic pel nostre ministre de Cultura, que no va poder desplaçar-se perquè va haver d'anar al circ amb la família i la família és el primer. Ho dic pels nostres Reis, que, una vegada més i en portem moltíssimes, haurien deixat Espanya en un excepcional bon lloc.
Tampoc no van convidar el meu amic el paleta. Hauria vist milers, milions de coses petites. I s'hauria emocionat en veure el rètol “Merci”, perquè hauria entès que aquell rètol anava dirigit a molta gent, però ell, que és com és, hauria pensat que en aquesta “molta gent” estaven inclosos els milers d'obrers que, a força d'incrustar rajoles, havien fet una obra meravellosa.
P.S.
Quan escric l'article em truquen. El meu amic el paleta ha mort. Em fa molta pena. Estic segur que Déu ja li ha premiat les moltes coses bones -totes petites- que va fer en aquesta vida.
I també estic segur que, des del cel, Déu li assenyala la basílica de Sant Pere en tota la seva esplendor i el meu amic li contesta: “Que no saps quantes rajoles hi ha incrustades al baldaquí de Bernini?”.
Lee también
