Com alimentar-se del drac de la IA
Jornades de Música & IA
El Molí acull dos dies de debat sobr el futur de la música, que estarà associat a la intel·ligència artificial
El pianista Carles Marigó, durant la seva actuació acompanyat per IA
En la llegenda de Sant Jordi el cavaller mata el drac i conquereix el cor de la donzella. Però què succeiria si en lloc de matar-lo absorbís la seva força, aprengués a utilitzar-lo en el seu benefici? Semblant repte es va plantejar aquest dijous a la sala El Molino, que per dos dies va deixar de banda la interpretació musical per donar un cop d'ull al futur del gènere en les primeres Jornades sobre Música & IA, organitzades per la fundació Barcelona Music Lab. Experts, juristes i per descomptat músics s'ha reunit per intentar desentranyar la influència que la intel·ligència artificial tindrà en la música, i que com s'ha pogut comprovar, dependrà dels múltiples prismes amb què s'observi una tecnologia que, com ha explicat el professor Xavier Serra, és un conjunt de moltes tecnologies cada una en un punt d'evolució diferent.
Més pràctica és l'experiència del pianista Marc Mezquida, que va relatar la seva experiència improvisant amb una intel·ligència artificial. “No és més interessant que fer-ho amb un humà”, va destacar el menorquí, que va incidir en la importància que el resultat sigui “apassionant i motivador”. Més optimisma es va mostrar el flautista i saxofonista Finn Peters, que compara la desconfiança a la IA amb què va despertar l'arribada del sintetitzador, “no crec que reemplaci els músics”, va comentar l'anglès, que a la tarda va participar en una improvisació en la mateixa sala al costat del pianista Carles Marigó, la percussionista Núria Andorrà i tres intel·ligències artificials que reaccionaven a la música amb els seus particulars propostes sòniques i visuals, assentades més en l'experimental que en les emocions reclamades per Mezquida.
Yvan Boudillet: “No només cal protegir els artistes, cal habilitar-los perquè el problema no és la IA, sinó com la utilitzem”
Que el futur ja és present el va evidenciar el mateix Mezquida al relatar com, a la seva recent gira per la Xina al costat del guitarrista Chicuelo, les seves actuacions s'anunciaven com concerts “amb músics reals”, en un país amb gran pes del karaoke i la música gravada. “m'espanta el que pugui succeir amb el meu públic”, va lamentar el pianista. Per la seva part a Yvan Boudillet, president de l'associació Music Tech Europe, el que la preocupa és “que ens tornem mandrosos i desaparegui la curiositat”. Amb 20 anys d'experiència en tecnologia musical, el francès alerta que és necessari un diàleg entre el sector i la IA, “no només cal protegir els artistes, cal habilitar-los perquè el problema no és la IA, sinó com la utilitzem”. Per això adverteix que “si volem una IA ètica, és la nostra responsabilitat fer que succeeixi”.
Hi ha hagut consens en què la presència humana ha de ser l'element determinant, “si la feina prové d'un creador em sembla bé, que l'artista tingui sempre l'opció de decidir” ha apuntat Bouillet, una idea en la qual va coincidir Amaia Ramos, advocada de Sony, que va destacar com la nova normativa europea es basta en la implantació d'una “marca d'aigua” que permeti rastrejar l'autoria de totes les peces. “Volem crear un sistema de llicències amb què creadors i compositors siguin remunerats” ha va destacar l'advocada sobre l'objectiu de Sony en una taula on que Mathias Birkel, mànager de Goldmedia, va advertir que una quarta part dels ingressos dels creadors musicals es perdran d'aquí al 2028 per l'ús de la IA. Els principals afectats seran els creadors de música d'estoc o destinada al mercat audiovisual. “Un 35% dels creadors han treballat ja amb IA, i entre els menors de 30 anys la xifra frega el 50%” va apuntar Birkel, que va destacar la necessitat que, com a creador, “hauries de poder aprovar l'ús de la teva música per entrenar a la IA”.
Xavier Serra: “Nunca una tecnologia ha tingut tant debat abans de posar-la en pràctica”
“Mai una tecnologia no ha tingut tant debat abans de posar-la en pràctica”, va lamentar el professor Xavier Serra, director del Music Technology Group de la Universitat Pompeu Fabra, un dels centres d'investigació musical més avançats de tot Europa. Serra adverteix del risc que implica aquest excés de prevenció, perquè “la veritable innovació en la música vindrà de petites companyies que estan en perill per l'impacte de la regulació sobre la IA”, lamenta, “i per l'opinió pública que s'ha generat entorn d'ella”. El diagnòstic que aquest acadèmic fa sobre la indústria musical és pessimista, “el desenvolupament i la innovació no està en l'ADN de la indústria”, ha lamentat, una situació encara pitjor a Europa per l'absència de grans companyies com Google o Meta. “Depenem completament d'un model d'IA basat en els EUA que no compleix amb la normativa de la UE”, ha recordat, i ha reclamat un model obert d'aquesta tecnologia perquè “pertany a la societat” des del moment en què aquests models “han estat alimentats mitjançant informació pública”.
La indústria musical encara té marge per adaptar-se, ja que el seu desenvolupament és més lent que les IA dedicades a imatge i so a causa de la protecció més gran dels repertoris musicals a mans privades. “Reemplaçarà algunes feines, però no és una amenaça a la música” ha tranquil·litzat Serra. “Hem d'estar disposats a acollir qualsevol avenç tecnològic i incorporar-lo”, ha afegit Jordi Herreruela, moderador de la taula rodona, transmetent una altra de les grans idees de les jornades que també havia apuntat Yvan Boudillet a l'afirmar que “hem d'experimentar més, provar i fallar i fer que funcioni”, perquè altrament “el drac ens devorarà.