El Ministeri de Treball va començar ahir el procés per a l’augment del salari mínim interprofessional (SMI) per al 2024, amb una reunió del comitè d’experts que han d’aplanar el camí amb un plantejament en xifres que suposa l’objectiu del 60% del salari mitjà. A partir de la feina d’aquests experts, es reunirà la taula de diàleg social i es prendrà la decisió final, amb consens o sense, perquè aquest increment és competència del Govern central; i amb un calendari que molt probablement s’allargarà fins a inicis del 2025. També va passar aquest any, amb un increment decidit al febrer tot i que aplicat retroactivament des del primer dia de l’any.
Tot i que la vicepresidenta i ministra de Treball, Yolanda Díaz, no va avançar xifres, sí que va confirmar que no es pot perdre poder adquisitiu davant la inflació, cosa que, amb les dades dels primers deu mesos de l’any, portaria a un augment mínim de l’SMI del 2,8%. És la mitjana de la inflació interanual del gener a l’octubre i quan encara no es coneixen els dos últims mesos. Si s’aplica aquest percentatge, el salari mínim passaria dels actuals 1.134 euros a un mínim de 1.166 euros mensuals.
Primera reunió del grup d’experts, mentre els sindicats reclamen d’apujar-lo vora els 1.200 euros
Si a més també es tenen en compte altres elements, com les pujades dels convenis des de principis d’aquest any, 3,8% els firmats el 2024 i 3,07% els que tenen vigència en el període, l’increment hauria de ser més alt.
Tot i això, els sindicats demanen que sigui més. Les seves primeres propostes se situen en el 5% o 6% d’augment, cosa que portaria el nou SMI dels 1.134 euros mensuals actuals vora els 1.200 euros. Per la seva banda, la CEOE no s’ha pronunciat, però ni l’actual clima de mal entesa amb Treball, com prova el desmarcatge de la patronal del consens per a la reducció de jornada, ni els precedents, amb la CEOE només donant suport a un d’aquests increments de l’SMI, l’any 2020, fan preveure que un acord a tres bandes sigui fàcil.
La funció de la comissió dels experts és la d’establir l’equivalència del 60% del salari mitjà, que és l’objectiu final, per facilitar la decisió posterior als agents socials. No és tasca fàcil situar aquesta equivalència, és una xifra sobre la qual sempre regna la confusió atesa la falta d’instruments estadístics prou actualitzats. Altres encàrrecs que se’ls han transmès són que amb l’increment ningú no perdi poder adquisitiu, i també que tinguin en compte el paper de l’SMI per reduir la desigualtat.
“És la millor eina per reduir la desigualtat”, va dir Yolanda Dí- az, per afegir que ara ningú no discuteix l’impacte positiu d’aquests augments, quan anteriorment havien estat subjectes a pronòstics alarmistes sobre el seu impacte al mercat laboral, i que ha beneficiat especialment joves i dones. “Hem posat fi a un gran mantra neoliberal”, va afirmar després de relacionar els beneficis de l’increment de l’SMI els últims anys.
Un augment certament substancial, del 54%, des dels 735 euros del 2018 fins a arribar als 1.134 euros aquest any. Un procés en què no ha abundat el consens. Sí lògicament amb els sindicats, però no amb la patronal, que s’ha desmarcat gairebé sempre, tot i que sí que es va afegir a l’augment del 2020, quan l’SMI va passar dels 900 als 950 euros mensuals.
L’any passat la negociació va ser especialment viva, amb la CEOE prenent la iniciativa i plantejant un augment, tot i que condicionat que es pogués repercutir als contractes amb l’Administració. Una condició que no es va acceptar, i com que llavors la patronal va quedar fora del consens, l’increment va ser del 5%, fins a arribar als 1.134 euros mensuals.
