L’artista basc Ibon Aranberri ( Deba, Gipuzkoa, 1969) ha obtingut el premi Fundació Macba, creat per tal de visibilitzar la tasca dels artistes actuals i posar-los en el centre de la conversa social. El guardó, amb una dotació de 50.000 euros i una rèplica en miniatura de l’escultura d’ Oteiza L’ ona , que presideix la façana del museu, també reconeix la tasca de David Bestué, Sandra Gamarra i el col·lectiu Cabello/Carceller, que, en qualitat de finalistes, percebran 10.000 euros cadascun.
Aranberri, creador de qui el jurat reconeix “la capacitat per transformar les sales del museu en un espai per a la imaginació social”, és un dels artistes espanyols amb més projecció internacional, autor d’obres que enfonsen les arrels en la tradició basca i que, com ell mateix reconeix, “es basen en la impossibilitat, en el fracàs, en el que no va poder arribar a ser”. Ahir, desconcertat encara pel reconeixement, explicava que, després del projecte que va començar en la pandèmia i que va donar lloc a les dues exposicions per què ha estat premiat ( Vista parcial , al Reina Sofia, on va aplegar 40 obres produïdes les tres últimes dècades, i Entresaka , a Atrium Museoa), “sentia que havia de girar full”, de manera que aquest reconeixement “em dona ànims per continuar”.
El jurat en destaca “la capacitat per transformar les sales del museu en un espai per a la imaginació social”
Aranberri, present a la col·lecció Macba des de fa dècades, va exposar per última vegada a Barcelona el 2011, concretament a la Fundació Tàpies, on va presentar Organigrama .
A diferència d’altres grans premis de l’àmbit espanyol, com el Joan Miró, el Nacional d’ Arts Visuals o el Velázquez, el Fundació Macba no distingeix la trajectòria d’un artista, sinó produccions de creadors espanyols o portuguesos dutes a terme els dos últims anys. “Un premi al que està passant ara”, remarca la presidenta de la Fundació Macba, Ainhoa Grandes, que insisteix que del que es tracta és de donar visibilitat als artistes. Per això, en lloc d’un únic premi, han optat per assenyalar tres finalistes més.
“Assaltar la institució forma part de la nostra feina, perquè no vam ser convidats durant gaire temps a ocupar-les”, han explicat Cabello/Carcelle r, el tàndem format el 1992 per Helena Cabello i Ana Carceller, pioneres en els discursos de gènere; el jurat n’ha valorat els recents Una voz para Erauso. Epílogo para un tiempo tran s, que van presentar a Azkuna Zentroa i, després, van actualitzar per a la 35a Biennal de São Paulo, i L a ocupación , al Patio Herreriano de Valladolid. “Un altre món i altres personalitats són possibles en l’art”, han reivindicat, perquè “tothom té dret a ser éssers complets i a expressar-se com vulgui”. “Hem arribat fins aquí sense la pressió de l’èxit, de manera que gaudirem perquè potser no hi ha res més”, van expressar.
El jurat ha distingit també el barceloní David Bestué, de qui destaca la “plàstica imprevista i lluminosa”, traduïda en exposicions com ara Ciutat de sorra , que va ocupar les tres plantes de la Fabra i Coats a Barcelona, i Pajarazos , al Patio Herreriano. De Sandra Gamarra, protagonista del pavelló espanyol a l’acabada de clausurar Biennal de Venècia amb Pinacoteca migrant , el jurat en reconeix “l’extensa investigació a través del patrimoni artístic i cultural des del present per evidenciar la falta de narratives decolonials”.
El jurat, constituït per professionals de diferents visions i àmbits geogràfics, ha estat integrat pel director del Museu Àrab d’ Art Modern ( Mathaf) a Doha, Abdel·lah Karrum, el comissari de l’oficina de cooperació internacional de la Kunsthaus de Zúric, Adam Szymczyk; l’assessor de Cultura de la Generalitat, Manuel Borja-Villel; el director del Reina Sofia, Manuel Segade; la directora del Macba, Elvira Dyangani Ose, i la crítica d’art Ángela Molina.
