La comissió d’investigació sobre els atemptats del 17- A a Barcelona i Cambrils va començar ahir la fase de compareixences amb una doble galleda d’aigua freda per als partits independentistes que en van defensar la creació, després que l’excomissari José Manuel Villarejo vinculés el Centre Nacional d’ Intel·ligència (CNI) amb els terroristes.
D’una banda, Junts i ERC van començar els interrogatoris sense tenir accés a la informació secreta que el Govern es va comprometre a desclassificar –a canvi de blindar la majoria parlamentària–; per tant, la sessió va quedar molt descafeïnada. De l’altra, el primer compareixent, Félix Sanz Roldán, excap dels espies espanyols, va carregar durament contra les teories de la conspiració sense deixar gairebé marge per a la rèplica: “Només imaginar que vam poder evitar la mort de 16 ciutadans i que no la vam evitar és una infàmia, una maldat i una vilesa”.
Només imaginar que podíem evitar 16 morts i que no les vam evitar és una infàmia”
El que va ser director del CNI durant quatre legislatures va negar que Abdelbaki es Satty, conegut com l’ imam de Ripoll, fos informador o col·laborador del cos. “Mai. Punt”, va insistir davant les preguntes de Pilar Calvo ( Junts) i Jordi Salvador (ERC). Sanz Roldán va explicar que les visites que agents del CNI van fer al cervell dels atemptats mentre complia condemna per narcotràfic a la presó de Castelló s’emmarcaven en la lluita de les forces i cossos de seguretat contra la radicalització i proselitisme a les presons, considerades un dels grans caldos de cultiu del gihadisme. Es va acollir al seu deure de secret per no contestar a si membres del CNI es van tornar a veure amb Es Satty una vegada que aquest va abandonar la presó.
No va ser fins al torn del PSOE que es van verbalitzar els “dos elefants a l’habitació”, que havien dut Sanz Roldán a comparèixer al Congrés: el document apòcrif divulgat per Público –i desmuntat per aquest diari– amb què es va voler assegurar que el CNI tenia monitorat Es Satty, i les declaracions de Villarejo en què va difondre –sense cap mena de prova– que en els atemptats del 17- A hi va haver “un error de càlcul greu” del CNI “per donar un ensurt a Catalunya”.
“No hi ha millor mètode per dignificar una mentida que dir que alguna cosa té el seu origen en el CNI [...], desmenteixo que aquell document tingués origen en el CNI”, va asseverar el general, que va mostrar als portaveus una portada de La Vanguardia amb una entrevista al major dels Mossos d’Esquadra Josep Lluís Trapero en què assegurava “amb coneixement de causa” que “la resposta més efectiva, amb més coneixement de dades, més profunda i més lleial” per investigar el 17-A la va proporcionar el CNI.
“ De debò creu algú que es va poder evitar un atemptat i no es va evitar?”, va preguntar diverses vegades Sanz Roldán, abans que el segon compareixent, l’excap del Centre d’ Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat ( Citco), el comissari jubilat José Luis Olivera, negués negligències policials en l’atemptat, malgrat que va lamentar que no arribés al Ministeri de l’Interior cap alerta després de l’explosió a la casa d’Alcanar.
Instants després de la sessió, l’expresident Carles Puigdemont va agafar una resposta de Sanz Roldán (“ho sabia qui ho havia de saber”, en referència implícita que els únics al corrent de la preparació de l’atemptat eren els mateixos terroristes) per tornar a endinsar-se en la conspiració. Puigdemont va veure en la connexió entre l’ Estat i els terroristes “una evidència que cal destapar”.
