Ningú no pot amb Ayuso

Opinió

No hi ha una setmana de calma i assossec per al Govern espanyol. Quan semblava que la Moncloa tornava a agafar les regnes amb una reforma fiscal salvada in extremis i amb Teresa Ribera asseguda per fi en una de les butaques de la Comissió Europea com a vicepresidenta, les declaracions davant el jutge de l’empresari Víctor de Aldama acusant càrrecs del PSOE de corrupció han tornat a col·locar l’ Executiu de Pedro Sánchez en una difícil conjuntura quan falten pocs dies per al 41è congrés federal.

Però els embolics per al Govern espanyol no s’acaben aquí. El que va començar sent una notícia que implicava el
nòvio d’Isabel Díaz Ayuso per delicte fiscal s’ha convertit en un problema intern per al PSOE de dimensions colossals. La causa contra l’empresari Alberto González Amador ha fet un gir i, lluny d’afectar Ayuso, ha derivat en una campanya política, judicial, policial contra el fiscal general de l’ Estat Álvaro García Ortiz que ha esquitxat també el líder socialista de Madrid, Juan Lobato, que haurà de declarar com a testimoni demà passat.

La presidenta de la Comunidad de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, durante su reunión con el portavoz del PSOE en la Comunidad de Madrid, Juan Lobato, hace unos meses.
EFE/ Rodrigo Jiménez

El PSOE hauria de reflexionar sobre comel cas Amador amenaça el partit i l’Executiu

Lobato compareixerà davant el jutge abans que González Amador, a qui se li ha tornat a ajornar la cita. La irrupció del president del PSM en aquest intercanvi d’acusacions ha acabat per complicar una trama que amenaça d’esquitxar la Moncloa. Lobato va portar a una notaria el correu intern amb què la Moncloa
li filtrava presumptament la denúncia
sobre el nòvio d’ Ayuso. Ara Ferraz demana el seu cap i el líder madrileny es nega a dimitir.

El PSOE hauria de reflexionar sobre com el cas del nòvio d’ Ayuso està amenaçant l’estabilitat del seu partit i del mateix Govern espanyol. Potser no han tingut en compte que tothom qui es fica amb ella corre el risc d’acabar fora del tauler polític. Si no, que l’hi diguin a Pablo Casado, que va decidir enfrontar-se a la presidenta i va perdre. Ayuso fa i desfà i no passa res. Va ser l’única dels presidents autonòmics que no va anar a la cita amb Sánchez, malgrat el que digui Núñez Feijóo. Ha estat capaç de contradir declaracions del líder del seu partit en qüestions com la compareixença de Begoña Gómez a l’ Assemblea de Madrid, la condecoració a Milei o la declaració de l’ Estat palestí. Ha demanat d’il·legalitzar Bildu i ha arribat a afirmar que ETA “és viva”. És un vers lliure en el PP amb una enorme influència política i mediàtica en un Madrid polaritzat que els socialistes no haurien de menysprear. Ayuso va a totes i sembla que és l’única amb qui Sánchez no pot.

Etiquetas
Mostrar comentarios
Cargando siguiente contenido...