El Consell de Ministres va aprovar ahir una nova modificació del reglament d’ Estrangeria que, amb la filosofia d’adaptar-lo a la situació migratòria actual, permetrà regularitzar unes 900.000 persones que viuen a Espanya sense papers, segons les estimacions que gestiona el Ministeri d’ Inclusió, Seguretat Social i Migracions, en els pròxims tres anys. El nou reglament, que entrarà en vigor d’aquí sis mesos, reduirà de tres a dos anys el període exigit per accedir –per arrelament– al permís de residència i treball, a més de crear una nova figura de segona oportunitat per a persones que van tenir l’autorització, però la van perdre.
El Govern central continua fiant la gran part de la política migratòria a la necessitat d’incorporar al mercat laboral les persones per entrar al país de manera irregular en un moment en què els discursos xenòfobs continuen avançant a Europa a càrrec de la ultradreta. “Els espanyols som fills de la migració, no serem pares de la xenofòbia. Fem una política migratòria que garanteixi el futur dels nostres nets”, va resumir el president del Govern, Pedro Sánchez, a començaments del mes passat al Congrés dels Diputats, on va informar de la seva gira africana pels països d’origen i trànsit de les rutes cap a Espanya. La ministra Elma Saiz va tornar ahir a incidir en les dades que repeteix els últims mesos el Govern a favor de la inclusió dels migrants al mercat laboral: Espanya necessita entre 250.000 i 300.000 treballadors estrangers cada any per sostenir l’Estat de benestar. En aquesta línia diversos ministeris havien treballat l’últim any per tirar endavant la reforma, que no necessitarà aval parlamentari.
Sánchez segueix el seu full de ruta migratori en positiu enmig dels discursos xenòfobs que omplen Europa
El nou text crea un títol específic per als visats, que aclareix l’esquema d’autoritzacions, els requisits i els tràmits en general. Totes les renovacions, des de l’entrada en vigor, seran d’un any, mentre que les renovacions, de quatre. D’aquesta manera, des del ministeri que dirigeix Elma Saiz pretenen evitar situacions d’irregularitat sobrevinguda, a més de simplificar els tràmits per al canvi d’una situació d’una residència a l’altra. Per exemple, no caldrà abandonar Espanya per obtenir residència de llarga durada després d’haver-ne tingut una de temporal. També s’estén a un any el visat per a la recerca d’ ocupació, que abans era una autorització de tres mesos. Aquest visat permetrà que els residents en situació irregular puguin buscar feina en determinades ocupacions i àmbits territorials, de manera que aquests 12 mesos facilitin al demandant un lloc de treball adequat al seu perfil professional, alhora que les empreses puguin trobar els treballadors que encaixin millor en les seves necessitats.
Tot i això, la gran novetat que introdueix el nou reglament té a veure amb les figures de l’arrelament, el mecanisme –únic en la Unió Europea– que permet que els estrangers residents aconsegueixin els papers. De quatre classes d’arrelament (social, laboral, familiar i per a la formació) es passarà a cinc, ja que s’hi inclourà el de segona oportunitat, de nova creació. Aquesta nova modalitat està dirigida a les persones que han tingut una autorització de residència els últims dos anys que no s’hauria renovat per diverses raons. “L’objectiu és ampliar vies d’accés a la regularització perquè les persones migrants puguin portar una vida plena com a ciutadans: tenir drets i deures”, va insistir Saiz en la roda de premsa després del Consell de Ministres.
Es redueix de tres a dos anys el període exigit per accedir per arrelament al permís de residència i treball
Les figures de l’arrelament s’ homogeneïtzen, de manera que redueixen el temps de permanència a Espanya per accedir-hi de tres a dos anys i es flexibilitzen els requisits a complir, a més d’habilitar els estrangers per treballar per compte d’altri o propi des del primer moment. Totes aquestes autoritzacions seran d’un any, tret de la familiar, que serà de cinc.
Fonts ministerials expliquen que a finals de l’any passat hi havia a Espanya 210.334 persones amb autorització per arrelament, més de 84.000 més que el 2022.
