Per intentar preveure els propers quatre anys amb Donald Trump, hauríem de recordar allò que vam aprendre durant el seu primer període presidencial: és un error prendre’l literalment i burlar-se’n perquè no és seriós en les seves bravates; millor al revés: prendre’l seriosament, però no literalment. L’avantatge de Trump és que no es guia per rígids principis ideològics, en contrast amb la bel·licositat tant dels neocons com dels woke , sinó que està obert a la transacció pragmàtica –sempre, és clar, que satisfaci la seva vanitat o els seus negocis— i també, paradoxalment, que hi haurà resultats oberts degut a la seva incompetència i desordre.
Revisem l’agenda. El problema número u al món actual i l’amenaça més gran de Trump és la crisi climàtica, que accelera les seves conseqüències destructives. Sens dubte, Trump promourà la producció fòssil. Però l’Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units mantindrà les regulacions protectores i preventives establertes durant els darrers anys, dotze estats continuaran aplicant restriccions a les emissions i les grans ciutats continuaran la difusió de les energies renovables.
Pel que fa a la immigració, aquesta vegada Trump no va insistir en el mur, que va construir en només el 2% de la longitud prevista quan era a la Casa Blanca. En aquesta campanya, va girar cap a les “deportacions massives”, que poden significar controls de sentit comú per creuar la frontera, com ja es va acordar amb el Govern mexicà respecte dels no-mexicans, o una il·lusòria cacera d’individus sense els documents apropiats als barris, els llocs de treball i els habitatges familiars, que no només seria salvatge sinó logísticament inviable. En la realitat, cal esperar que el Congrés reactivi l’acord bipartidista sobre legalització d’immigrants i accés a la ciutadania que Trump va fer aturar, no pel contingut, sinó perquè s’hauria aprovat durant la campanya i li hauria tret el seu tema preferit per fer demagògia .
Trump està obert a la transacció pragmàtica, però, per incompetència, pot acabar en un gran ridícul
Respecte d’Israel i Palestina, el problema més gran és que Trump dona ara prioritat a l’enemistat amb l’Iran, que finança i empeny Hamàs i Hizbul·lah i els agents del qual van intentar assassinar-lo dues vegades (o potser tres). Tindrà difícil ressuscitar els acords d’Abraham que va negociar el seu gendre jueu durant el seu primer mandat: tornar a explorar la solució de dos estats a canvi del reconeixement diplomàtic d’Israel pels països àrabs. Ara l’Aràbia Saudita i els Emirats només ho acceptarien si Trump disminuís l’hostilitat contra l’Iran, on un candidat reformista va guanyar les eleccions presidencials i sembla haver apaivagat la fúria.
Quant a Ucraïna, Trump va gallejar que “ho arreglaria en 24 hores”, però no va ser gaire concret. Dos dies després de les eleccions, al fòrum Valdai, Vladímir Putin va córrer a oferir un acord de pau basat en “l’autodeterminació” del poble del Donbass a canvi de respectar les fronteres d’Ucraïna. Putin també va insinuar que Rússia podria restablir el subministrament de gas natural a través del Bàltic cap a Alemanya, que va ser destruït per agents ucraïnesos. Un assessor de Trump ha esbossat un pla per defensar la neutralitat d’Ucraïna fora de l’OTAN durant els propers vint anys. Tot això sona similar als acords de Minsk aconseguits fa uns anys per Putin i Zelenski amb Merkel i Macron, que Obama va ignorar.
Davant del menyspreu de Trump, la solidesa interna i l’autonomia externa de la Unió Europea poden augmentar. El nombre de membres de l’OTAN que ja estan deixant de gorrejar d’Estats Units i estan complint amb el compromís d’invertir almenys un 2% del PIB en defensa ha passat de quatre a vint-i-tres en sis anys.
Lee tambiénEl dilema imperial de Harris i Trump
L’alarma més gran que aixeca l’elecció de Donald Trump és que el futur de la democràcia i la seguretat jurídica als Estats Units pugui estar en perill. Hi haurà “venjança” contra els “enemics interns” i perseguirà polítics, jutges, generals, funcionaris, periodistes i altres opositors? Potser no ho necessiti un cop s’hagin cancel·lat els casos judicials pendents i hagi satisfet la seva obsessió de tornar a manar. El grup republicà al Senat ja ha rebutjat el candidat de Trump per liderar-lo i el Senat pot vetar alguns dels nomenaments anunciats. Cal recordar que, en el primer mandat, Trump va nomenar tres caps de personal en quatre anys i va canviar la majoria dels membres del gabinet, inclosos d’Estat, Defensa, Justícia, Interior i Seguretat Nacional, una tònica d’inestabilitat personalista que probablement continuarà.
Algunes de les fanfarronades de Trump poden acabar en un ridícul majúscul, com l’encàrrec a Elon Musk de retallar un terç del pressupost. La incompetència també podria enfonsar-lo davant d’alguna catàstrofe imprevista, com li va passar a Bush II amb l’huracà Katrina i a ell mateix amb la pandèmia de la covid. Serà Trump capaç de mantenir un horari de treball diari regular als vuitanta anys o, com Joe Biden, estarà ocupat només de 10 a 4? No està garantit que completi quatre anys en bona forma.
Al cap i a la fi, Trump també podria convertir-se en una paròdia caòtica de l’atordit visitant de la Casa Blanca a la pel·lícula Being there (1979). Com diu Míster Chance: “No sé escriure. No sé llegir. Però m’agrada mirar la televisió”. Igual que Donald el Retornat.
Lee tambiénMeditació postcatalanista
