Mort X, s'ha acabat la ràbia? De moment encara és d'hora per enterrar la xarxa de xarxes, encara que el seu propietari, el milmilionari i ara ministre de Trump o així Elon Musk, s'entossudeixi paletada a paletada a llançar terra a la fossa. Mitjans dels anomenats tradicionals (i seriosos) com aquest diari han decidit posar els seus comptes en suspens i deixar de publicar de manera directa. Sí, la reputació de l'antic Twitter està per terra.
I, tot i això, la seva aparició va ser saludada com la de la plaça global on tots podríem dir-hi la nostra, la llibertat d'expressió total i definitiva. Però estem parlant d'humans, que ja abans de la irrupció dels bots feien de les seves, i en continuen fent. Vegem-ne diversos exemples.
Aquests dies coincideixen a X les polèmiques sobre Iker Jiménez i l'influencer Míster Jägger. Iker Jiménez, als seus programes i als seus comptes, va parlar (i molt) de l'existència de cadàvers al pàrquing de Bonaire, a Aldaia, durant la DANA.
La realitat afortunadament ho va desmentir, però d'aquí a convertir-se en conspiració, falòrnia, ING que retira la publicitat del programa de Jiménez, els seus seguidors que cancel·len els comptes al banc, el comunicador que publica cronologies a X per demostrar que ell no va ser el primer, ni l'únic a llançar allò del pàrquing....
També tenim els tuits que l'influencer Míster Jägger va publicar entre altres sobre Marta del Castillo, la jove assassinada fa anys i de la qual els seus pares encara no han recuperat el cadàver. És necessari causar més mal amb el que pretenien ser uns acudits, diguem-ne, per fer-se notar? Perquè aquesta és la pregunta, al marge de la consideració moral que ens mereixin les gracietes.
Es convertirà X en la xarxa d'una part i Bluesky, nascuda d'una escissió de Twitter, i ja sabem el que era i és Twitter, en la xarxa de l'altra part?
Sí, els límits de la llibertat d'expressió continuen sense estar clars, i no ho estaran mai. Què entenem per insults? Et pots burlar de qui no pensa com tu i demanar respecte per als teus? Perquè com sempre s'imposa la batalla cultural i la resposta està clara: és admissible el que diuen els de la meva corda. I punt.
Aquí guanyen els que la diuen més grossa, i això és el que s'ha buscat a X. Míster Jägger ha estat fitxat per un programa de RTVE, la que paguem tots, pel seu caràcter “irreverent”. Els seus tuits es van publicar abans que aparegués Elon Musk, i allà van continuar fins que es van esborrar. L'odi a Twitter no era només racial, ni de gènere: l'odi era, i és, gratuït en massa casos. I aquest sí que es tolera. Molts ja fa temps que ens tapem el nas abans d'entrar-hi.
Durant molt de temps es va alimentar la fera. Els improperis d'un ministre ara en propòsit d'esmena van ser saludats amb un “dona'ls canya” pels seus. I les respostes dels contraris, de la mateixa manera i en la mateixa línia.
L'agència AP publicava abans d'ahir una informació segons la qual la nova xarxa de moda, Bluesky, ha guanyat un milió d'usuaris des de les eleccions dels Estats Units, persones que busquen una alternativa a l'antic Twitter. Entre els comentaris a la notícia d'AP, es presentava una enquesta sobre si els usuaris sabien qui hi ha darrere de Bluesky. La resposta majoritària era “Who cares”, a qui li importa.
Es convertirà X en la xarxa d'una part i Bluesky, nascuda d'una escissió de Twitter, i ja sabem el que era i és Twitter, en la xarxa de l'altra part?
Quina fatiga. Encara bo que ens queden les receptes de TikTok. Aquesta escriventa aprendrà a cuinar. Aliments, s'entén.
Lee tambiénTrump i el mar de llàgrimes
Tot el que es va emportar l'aigua
