El món als 35 anys de la caiguda del mur de Berlín, un mur de blocs que torna
35è aniversari
L'inesperat final el 9 de novembre de 1989 de la barrera que dividia Berlín va obrir una era de distensió, ara liquidada per la invasió russa d'Ucraïna
Flors col·locades el 9 de novembre del 2024 en un tram de l'antic mur de Berlín amb la seva torre de vigilància en la Bernauer Strasse, on es va commemorar l'aniversari de la caiguda
En el tram de mur de Berlín conservat en la Bernauer Strasse –un carrer tristament cèlebre perquè, durant la divisió de la ciutat per la guerra freda, una vorera era del sector oest prooccidental i l'altra de l'est comunista-, una sentida cerimònia va commemorar ahir dissabte el 35è aniversari de la caiguda de l'ominosa barrera, que es va produir de manera inesperada el 9 de novembre del 1989.
Una allau d'alemanys de Berlín Est, esperonats pel matusser anunci d'un funcionari de l'RDA sobre el nou permís per viatjar a Alemanya occidental, va forçar l'obertura pacífica dels posts fronterers. A la nit, multituds entusiastes s'abraçaven a la porta de Brandenburg, enfilades al Mur, que en els dies i mesos següents va cedir a la picota i a la ira popular.
Per això queden poques restes de la muralla de 155 quilòmetres, construïda a partir d'agost del 1961, al mateix lloc en què s'alçaven. Són: el doble mur i torre de vigilància de la Bernauer Strasse –seu del Memorial Mur de Berlín-; el tram d'1,3 quilòmetres de l'East Side Gallery, decorat el 1990 per artistes de tot el món; un segment de 200 metres al costat del centre de documentació sobre l'Alemanya nazi Topografia del Terror; i alguns altres fragments aquí i allà.
La celebració del 35è aniversari ha estat joiosa a Berlín, encara que es constata com la democràcia retrocedeix al món
Amb la caiguda del Mur i la reunificació d'Alemanya el 3 d'octubre del 1990, els processos democràtics als països europeus de l'antiga esfera comunista, la dissolució de la Unió Soviètica, i el final de la guerra freda, es va obrir una època d'eufòria geopolítica i de noves relacions amistoses entre Occident i Rússia.
Fins i tot el concepte estratègic de l'OTAN del 2010 advocava per una “associació estratègica” entre l'Aliança Atlàntica i Rússia, un acostament que es va aturar amb l'annexió il·legal russa de Crimea el març del 2014. La invasió a gran escala russa d'Ucraïna ordenada per Vladímir Putin el febrer del 2022 va ser el cop de martell que va crear la tornada gradual a un món de blocs antagònics.
“Avui, com llavors, mirem cap a Europa de l'Est –va dir l'historiador Axel Klausmeier, director de la Fundació Mur de Berlín–. Els valors del 1989 es defensen ara en els camps de batalla d'Ucraïna; es tracta d'elegir entre un sistema polític lliure i un sistema dictatorial”.
Gent passant al costat de la instal·lació artística a l'aire lliure al llarg de 4 quilòmetres de l'antic traçat del mur de Berlín, el 9 de novembre del 2024
En l'acte commemoratiu, al qual va assistir el president federal, Frank-Walter Steinmeier, van participar també opositors de règims autocràtics, com la bielorussa Svetlana Tijanóvskaya o la iraniana Masih Alineyad. “Quan avui els alemanys mirem als nostres veïns de l'est, als nostres amics de la Unió Europea, a Ucraïna, que lluita per la seva llibertat i independència contra l'exèrcit rus, llavors sabem quina és i ha de ser una de les lliçons del 1989: unir-se als qui lluiten avui per la seva llibertat i contra la submissió!”, va dir Steinmeier dijous en el seu discurs d'obertura de les festivitats.
Perquè, malgrat l'actual context internacional ombrívol per les guerres a Ucraïna i a l'Orient Mitjà, la caiguda del mur de Berlín és una data tan joiosa per a la història contemporània alemanya que desenes de milers de berlinesos es van fer fora a gaudir d'actes, mostres i concerts, englobats, sota el significatiu lema “Defenseu la llibertat!”.
Per encarnar aquest ideal, va ser col·locada una instal·lació artística a l'aire lliure de quatre quilòmetres al llarg de l'antiga línia del Mur, una successió de 5.000 cartells, la majoria creats per la ciutadania per a l'ocasió però també alguns de les protestes del 1989.
Al carrer que connecta Potsdamer Platz –gran plaça que en l'època del Mur era un descampat fronterer que exercia de ‘terra de ningú’– amb la porta de Brandenburg, llegim cartells que diuen: Mai més un mur ; Un món sense violència i amb pau ; o Heroïnes i herois per la democràcia . En pantalles grans es projecten emocionants imatges històriques d'alemanys de l'est creuant joiosos el post fronterer de la Bornholmer Strasse, el primer que es va obrir en aquella nit memorable.
Però el retrocés de la democràcia al món és també present. En una petita tarima lateral, opositors bielorussos parlen del seu país dominat per Alexánder Lukashenko, soci de Putin. “També nosaltres hem tingut la nostra revolució el 2020 i el 2021, la gent va sortir al carrer a Minsk i altres ciutats, anava a ser com Alemanya el 1989 –diu un orador–. Però la repressió és implacable; n'hi ha molts d'empresonats, Lukashenko manté a la presó fins i tot el premi Nobel de la Pau Alés Bialiatski”.
Cotxes i vianants creuen la frontera per un esvoranc al mur de Berlín i són rebuts per berlinesos occidentals en el pas fronterer provisional de Potsdamer Platz, el 12 de novembre de1989
El mur de blocs que torna s'alimenta de l'aspiració declarada de Vladímir Putin de restaurar l'espai soviètic. “Putin veu la pèrdua dels països que estaven en l'òrbita de l'URSS o formaven part de l'URSS, i que després es van independitzar, com el trauma més gran i la tragèdia més gran de la història russa”, assenyala Laura Worsch, especialista en països de l'Est del centre d'investigació berlinès Institut de Política Europea (IEP). “Es nota que al seu món, en la seva ideologia, li agradaria tornar a una separació de blocs –argüeix Worsch–, però es tracta també de tenir poder total sobre el poble tant en termes militars com a econòmics”.
El 2014, quan es va celebrar el 25è aniversari de la caiguda del Mur i s'havia produït ja l'annexió russa de Crimea, va estar a Berlín Mijaíl Gorbachov, últim líder de l'URSS, qui va dir ja llavors que el món estava “a punt d'una nova guerra freda” .