La bella esquerra del bosc
Reunió urgent de les fades de l’esquerra. “Ja no creuen en nosaltres, estam desapareixent”, alerta la protectora de la sostenibilitat, “els ogres se’ns cruspeixen”. La protectora de la correcció política respon: “No en diguis ogres, són gent sense empatia que ha trobat en l’egoisme una forma de supervivència”. La protectora de la moral contesta: “Però què dius! Són manipuladors, mentiders, dolents, i els seus votants no poden ser més curts”.
La fada de la classe treballadora (que no té protectores ni protectors, només patrons) replica que el problema és que els obrers se senten abandonats. “Deus voler dir que lis personis assalariadis i/o autònomis veuen vulneradis ils seus interessos i lis sevis interessis laborals i laboralis”, aclareix la padrina de la diversitat. “Vol dir que els van prometre un Estat de benestar i ho estan passant malament”, respon la protectora de la justícia.
La fada de l’educació té la solució: ruixarà amb pólvores màgiques els centres docents perquè hi regni la pau, l’amor i els valors humans, i omplirà la foscor amb milers de milions d’estels lluents que seran la llum de l’optimisme, la fe i la veritat. La protectora de la pluralitat té una crisi existencial perquè han gastat i resignificat tant el seu nom que ja no sap a què respon: Socialisme què és? Progre xala, o és pureta? Quin és el malnom de socialdemòcrata? La protectora de la igualtat li diu que és igual, el que cal és fer pinya; ¿o han vist mai que els orcs de la dreta facin autocrítica? “I si a sobre publicam articles ridiculitzant-nos a nosaltres mateixes, hem begut oli”.
La fada de l’educació omplirà la foscor amb milers de milions d’estels lluents
La fada vella, que sap més per vella que per fada i sent que té més passat que futur, recorda que han fet moltes coses bé, han apadrinat grans conquestes. Però els temps que corren corren tant, que ara pequen de presentisme (una forma de meliquisme); cal mirar més enllà. “I que inverteixin en el nostre poder seriosament i no només per fer bonic”, afegeix la protectora del seny. “Per això haurien de creure en nosaltres”, diu la fada de l’ecologia. “La classe mitjana ho fa!”, aplaudeix la protectora de la solidaritat. “Estimada, la classe mitjana són els pares”, li revelen les altres.
Mentrestant, la bella esquerra del bosc continua sumida en un son profund, tot esperant per ventura un petó que la desperti.