D’uns anys ençà, el Reial Madrid fa coses molt estranyes i ja només faltaria que convidés Carles Puigdemont i Casamajó a fer la sacada d’honor amb tot el Santiago Bernabéu dret abans d’imposar-li la insígnia d’or i brillants.
Vinícius al clàssic de dissabte
Tot va començar amb la selecció, la d’ Espanya. Va ser cap allà el 2010. Entre que mig equip era del Barça i el seleccionador Vicente del Bosque l’havien acomiadat del Reial Madrid per falta de glamur –per lleig, sembla–, el triomf al Mundial va ser agredolç. La gelosia, potser, perquè aquí l’únic que guanyava títols a l’estranger era el Reial Madrid.
Vuit anys més tard, en vigílies del debut d’ Espanya al Mundial de Rússia, el Reial Madrid va filtrar que havia fitxat el seleccionador, Julen Lopetegui. Quin un era Luis Rubiales, aleshores president exemplar: destitució del míster i desfeta d’Espanya.
Al Reial Madrid no li ha agradat que l’espanyol Rodri, un bon paio, guanyés la Pilota d’Or
Ahir, sense anar més lluny, Rodri, gran futbolista i millor persona, va ser premiat amb la Pilota d’ Or, una d’aquelles notícies que alegren un dilluns qualsevol i encavalquen el debat sobre el Huevón de Oro, al qual aspira un altre espanyol el nom del qual no revelarem.
Lluny d’afegir-se a l’alegria, a l’èxit de la classe mitjana i a la unitat estratègica de l’independentisme, al Reial Madrid li va agafar la plorera. Ens han faltat al respecte! Pel que sembla, l’elegit indiscutible només podia ser Vinícius, que llavors ningú no hauria faltat al respecte al Reial Madrid.
I com que al Reial Madrid li han faltat al respecte, ara li falta a Rodri i als aficionats espanyols contents per una elecció tan justificada com hauria estat la de l’ínclit Vinícius, que ja es veia a París acariciant la Pilota d’Or sense finalitats ulteriors. Total: ni es van presentar a l’acte. Una altra vegada serà, perquè el futbolista és molt bo, encara que algú li hauria de recordar allò tan tòpic que ara a continuar treballant, com fem tots.
La relació del Reial amb Espanya justifica aquella frase de Bismarck que no va pronunciar mai però que queda bé en dies com aquests: “Espanya és el país més fort del món: ni tan sols els espanyols no han aconseguit destruir-la”.
Lee también
