Si hi ha un país a on no he anat i estic segur que vam ser presentats aquest és Cuba. Amor a distància, deu ser això, i avui molta pena perquè ja ni els Estats Units no li fan gens de cas. Oblidada i sola, la gran apagada elèctrica que ha patit tot Cuba és terrorífica per simbòlica: ni hi ha llum ni se l’espera.
Hi ha, en canvi, “pàtria, revolució i socialisme”, segons ha recordat Miguel Díaz-Canel, primer secretari general del PC de Cuba!, en plena “emergència energètica”, l’enèsim eufemisme d’una dictadura a la qual tantes gràcies li van riure a Occident, oblidant que quan va prendre el poder el 1959 –per no deixar-lo anar– la renda per càpita era superior a la d’ Espanya i ja no diguem a la dels veïns del Carib (sempre podran comparar-la amb Haití).
No sé què deuen pensar del panorama de Cuba els que aquí veuen feixisme per tot arreu
Gràcies a la dinàmica de blocs en fase de consolidació, els cubans tindran l’opció de continuar malvivint per poc que Rússia, la Xina o Veneçuela estirin el braç i deixin caure unes engrunes energètiques. L’ Havana: aquí la revolució! I puntada de peu a seguir...
De l’alegria de la festa al dia a dia a les fosques. Ja em semblava de petit que no podia acabar bé això que l’ Estat fos l’únic empresari i pagués el mateix a un paio que treballa i a un altre que balla el mambo. Hi ha coses simples, senzilles, clares que s’acaben imposant a les grans teories, les polèmiques de saló i les ideologies. Cuba no pot continuar invocant l’hostilitat de Washington per justificar el seu desgavell. Tampoc no s’entreveu la caiguda del sistema. És a dir: més anys d’anar tirant.
De Cuba ens arribava gent alegre com Antonio Machín i els
seus boleros o el joc de cames de Pepe Legrá, el puma de Baracoa. Luis Aguilé cantava Cuando salí de Cuba i al barri sempre n’hi havia un que havia anat a Cuba i s’emportava una nòvia cap aquí o es fumava un Montecristo. Malgrat l’antagonisme ideològic, el corrent d’afecte popular era i és gran. Res no ens era aliè.
Més es va perdre a Cuba, lamentaven els avis. Més es guanyava a Cuba, deien els indians. I com els costa d’admetre a les forces progressistes d’ Espanya que de tot en diuen feixisme que el que passa a Cuba és de jutjat de guàrdia...
Lee también
