Tret del dia que neix i el dia que es casa, l’home de Barcelona s’està tornant el rei de la deixadesa, ambaixador passejant de la lletjor, que exhibeix els dies festius. Jo em pregunto: com les dones de Barcelona poden deixar les seves parelles que surtin així de casa, tan impunement?
El barceloní es queixa molt dels àrbitres de Tenerife, de la contaminació acústica i del turisme d’espardenya, però d’un temps ençà vesteix al carrer tal que els de poble del Far West.
El rei de la deixadesa es caracteritza per la comoditat (ganseria?). No s’enllustra les sabates –el molt gandul prefereix sabatilles esportives–, ensenya les cuixes si surt el sol, abusa de les samarretes de cotó gastades i tot perquè estalvia en planxament, trepitja un gimnàs –com si trepitjar un gimnàs donés patent de cors– o es veu en l’obligació de treure a passejar el gos i la mandra el guanya.
Jo ja entenc que vestir a la bona de Déu és més còmode que vestir bé perquè eximeix de pensar i projecta la filosofia que el més important no és l’exterior sinó la vida interior. Deu ser això.
Molts barcelonins vesteixen com si estiguessin a punt de caure en la beguda
O potser una cosa tan barcelonina com dir que no a tot, fins i tot a allò que –el vestir– va fer destacar aquesta ciutat, la més elegant al sud dels Pirineus al segle XX.
Sent el barceloní tan exigent amb els seus drets, no seria sobrer que ho fos amb les seves obligacions i fes el favor de mirar-se al mirall abans de sortir de casa i donar a l’amaniment indumentari una mica d’atenció. Mentre que les senyores de Barcelona s’esforcen prou, els homes vesteixen com si estiguessin a punt de caure en la beguda, fins i tot en primeres cites, segons lamenten amigues que busquen una parella raonable.
Vist amb la perspectiva del temps, anar endiumenjats era força més civilitzat perquè denotava un desig d’estar a l’altura de l’entorn i la gent. Si Barcelona és bonica –ho és– i ha tingut la sort d’uns bons arquitectes, no veig la raó per la qual els seus habitants l’han de fer vulgar a cop de colors anodins, apagats i tirant a tristos.
I no cal casar-se per sortir de casa amb vestit, camisa neta i una corbata. Tampoc no crec que mati el planeta...
Lee también
